Recuperada la gran col·lecció d’art de l’artista Montserrat Gudiol, vinculada amb la Garriga

La mort, el desembre de 2015, de la pintora Montserrat Gudiol, resident durant molts anys a la masia de Can Palau de la Garriga, on encara viu part de la seva família, va ser aprofitada pels lladres per robar gran part de les obres que la seva família tenia desades en un magatzem de Barcelona.


El 9 Nou
12/08/2016

La notícia no s’ha fet pública fins ara perquè les investigacions continuaven obertes, però des del dia 7 de juny els lladres –tres de nacionalitat espanyola i un de colombiana– estan detinguts i la col·lecció de 443 peces, recuperada. Als detinguts se’ls imputa pertinença a grup criminal, robatori amb força, receptació. El cas, que han portat els Mossos d’Esquadra, ha estat sota secret de sumari perquè s’ha treballat per detectar els peristes, els encobridors del robatori i les persones que van facilitar informació de l’entorn familiar per poder cometre el robatori. No es descarten més detencions.

El cas ve de fa mesos. A principis de gener la Unitat Central de Patrimoni Històric va tenir coneixement que gran part de la col·lecció d’art de la pintora Montserrat Gudiol i Corominas havia estat sostreta després de la mort de l’artista, a finals de l’any 2015. Es tracta de 443 obres formades per peces personals i familiars, 4 escultures, 134 olis i 305 dibuixos, litografies i gravats. A la col·lecció també hi ha treballs d’altres artistes catalans del segle XX, unes pintures atribuïdes a Murillo o El Greco, i pintures, escultures i elements ornamentals del renaixement i barroc italià i espanyol, i del gòtic català. Els elements més antics sostrets procedeixen de la col·lecció del pare de la pintora, l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol i Ricart.

Els investigadors van constatar que els lladres van intentar vendre les pintures fora del mercat lícit a través d’algun marxant, però els sistemes de control i detecció policial, en coordinació amb els professionals del sector, ho van impedir. Com que no van poder vendre les obres, els delinqüents van optar per extorquir i demanar un rescat de 600.000 euros als hereus de la pintora. A partir dels comunicats emesos pels sospitosos en què imposaven les condicions, els Mossos van identificar un dels membres, cosa que va permetre encerclar l’organització. I els van detenir quan van decidir traslladar la mercaderia fora de la ciutat de Barcelona.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 89 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't