Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Salut dobla les proves de detecció precoç de l’Alzheimer al Vallès

El nombre de proves de valoració per detectar la malaltia d’Alzheimer i altres demències s’incrementa notablement als centres d’assistència primària de la comarca.

Durant tot el 2015 se n’havien portat a terme un miler a la xarxa assistencial del Vallès Oriental, i aquest any la xifra s’ha igualat només en els primers sis mesos de l’any. L’extensió d’aquestes proves, conegudes en el sector com a sistema informatitzat de suport al diagnòstic de demències a l’atenció primària, és essencial per a una detecció precoç de la malaltia, de gran importància per poder aplicar els primers mecanismes de tractament.

L’envelliment de la població, que ha vingut propiciat per l’allargament de l’esperança de vida, ha incrementat notablement la incidència d’una malaltia que té efectes directes en el pacient, però també en la seva família. Si es té present la incidència mitjana en la població de més de 70 anys, la malaltia afectaria més de 3.000 persones al Vallès Oriental (en una forquilla que encara pot ser més àmplia). “Caldria dir que el nombre d’afectats és, almenys, del doble, perquè és una malaltia que afecta el pacient i també la seva xarxa familiar més immediata, que ha de dedicar-se a atendre’l”, explica el metge de família Guillermo Hoyo.

L’amplitud de l’afectació de la malaltia, de la qual es va celebrar el Dia Mundial aquest dimecres, comporta la necessitat d’una gran coordinació entre els serveis sanitaris i també els serveis socials. La xarxa està establerta. A través del programa de valoració neurocognitiva, es fan les proves de detecció precoç, quan el metge de família té la sospita que hi pot haver un deteriorament. “De vegades, per comentaris del mateix usuari o de la seva família”, explica Hoyo. “En bona part dels casos, les proves confirmen la sospita, i és molt important que se sàpiga aviat, perquè com més ràpid se sap, més coses es poden fer”, afegeix.

Aquestes actuacions comencen a partir de la mateixa xarxa social al voltant del pacient. Si la malaltia no es troba en fase avançada, és bo per al pacient que es relacioni amb altres persones, que faci exercici i que tingui elements d’estimulació –que es poden fer en tallers de memòria–. Dins del sistema sanitari, les proves efectuades es posen en coneixement dels hospitals, via telemàtica, perquè en un termini no inferior a un mes tingui un reconeixement per part d’un professional especialitzat, que periòdicament anirà avaluant l’evolució de la malaltia i també farà un seguiment de la xarxa familiar.

Els reconeixements permeten programar per al pacient activitats en diversos equipaments, i alguns hospitals disposen d’equips especialitzats per a les primeres atencions als afectats d’una malaltia per a la qual les investigacions en curs encara no han trobat un remei. La pervivència de la malaltia es calcula que és d’entre 10 i 15 anys, un període d’evolució durant el qual es van produint diferents graus de dependència. Aquest és un efecte directe sobre els familiars, en especial els que conviuen amb el pacient. La llei de la dependència havia obert la porta a un suport més aprofundit per als cuidadors, però l’absència de recursos no ho ha pogut generalitzar.

Els cuidadors han estat el centre d’atenció en el Dia Mundial de l’Alzheimer d’aquest any. Arreu de la comarca existeixen associacions de suport psicològic. També es fan tallers per cuidar els cuidadors.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.