El Suprem tomba el pla especial del Montseny per un defecte en la tramitació

Una sentència del Tribunal Suprem ha declarat nul el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural del Montseny vigent des del desembre de 2008 després de ser aprovat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

A la vegada, estableix que la normativa aplicable a l’espai natural és el pla especial anterior, que va entrar en vigor l’any 1977 als municipis del massís que són al Vallès Oriental i Osona i l’any 1978 als de la Selva. Sempre, però, que no s’oposi a les lleis ambientals o territorials vigents i aprovades posteriorment o als plans d’ordenació urbanística municipal dels 18 municipis que integren el Parc Natural.

El Tribunal Suprem rebutja els recursos presentats per la Diputació de Barcelona, gestora d’aquest espai natural, i la Generalitat, que va fer l’aprovació de la normativa, a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del juny de 2015. La resolució del Suprem data del passat mes de desembre però la Diputació n’ha tingut coneixement aquests darrers dies. El procés deriva del contenciós administratiu presentat just després de l’aprovació del nou pla especial que va presentar l’empresa Polígon Industrial Can Sedó, SL, vinculada a l’explotació hidroelèctrica del pantà de Santa Fe, a Fogars.

Tot plegat deriva d’una interpretació diferent de les conseqüències finals del pla que implicaven un tràmit d’avaluació ambiental que no es va fer. Pel Tribunal Suprem –i reafirmant els arguments del TSJC– el pla especial de 2008 té naturalesa de pla territorial sectorial i, per tant, no havia de quedar exclòs d’un procés d’avaluació ambiental com va passar. Es justifica perquè implica “una nova categorització del sòl i conté normes i determinacions de caràcter urbanístic respecte a l’establiment d’usos, construccions i activitats prohibides i permeses”. “Supera de molt els límits de la simple gestió de recursos per definir el propi àmbit d’espai d’interès natural i reorganitzar-lo internament”, diu la sentència judicial del Suprem.

UNES 1.700 HECTÀREES MENYS

L’aplicació del pla especial de 1977 suposa un retorn als límits anteriors del Parc Natural, que va guanyar 1.765 hectàrees amb la revisió del planejament que va culminar el desembre de 2008. Aquests espais queden ara fora de la zona protegida.

Per Jordi Bellapart, gerent de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació, aquest és “un detall important a tenir en compte a l’hora d’avaluar la gestió del dia a dia”. Amb tot, “els sòls incorporats [l’any 2008] són sòls no urbanitzables, segueixen estan protegits però no especialment protegits” com deriva de la integració al pla especial.

Dels 11 municipis del Vallès Oriental que formen part del Parc Natural, Sant Pere va ser el que va tenir un increment d’espai protegit més gran amb 373 hectàrees incorporades. Per darrere, hi havia Gualba (191), Sant Esteve (126), la Garriga (56), Campins (41), Cànoves i Samalús (37), Figaró (24) i Tagamanent (16). Els canvis van ser més petits a Fogars (9 hectàrees noves) i Aiguafreda (1). Montseny ja tenia el 100% del terme dins del Parc Natural.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 867 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't