A què atribueix l’augment?
A la feina feta. Els analistes fan anàlisis massa profundes i la ciutadania es guia per temes més senzills. Han vist que és un projecte realista i que hem complert els compromisos. A Parets sempre han votat per la gent que ha complert la paraula, i com que jo això ho tinc gravat amb sang del meu company i amic Joan Seguer… Ser honest, pencar molt i complir. També pot ser perquè en els darrers quatre anys han conegut el Sergi alcalde, quan fins ara havien conegut el Sergi esportista. Vam pujar un 30%. A tot Catalunya, només va passar a Santa Coloma.
Encara fa esport?
Sí. L’agost de l’any passat, després de més de 10 anys, per un tema solidari, vaig tornar a sentir-me alpinista. Vaig pujar el Khan Tengri, de més de 7.000 metres.
Encara té corda?
L’alpinisme és un esport de molta edat i estic molt fort. Faig triatlons, nedo, corro, vaig amb bici… Em va molt bé per fer un reset. Els moments per pensar són els moments que faig esport.
Deu estar molt content amb el Purito.
Amb el Poblet, crec que és el millor ciclista català.
Però viu a Andorra.
Ell fa anys que viu a Andorra més de sis mesos cada any i quan entrena està mitja temporada a Andorra i mitja temporada al Teide. Intento no jutjar els altres. Cadascú amb la seva vida ha de fer el que cregui més convenient. El que puc valorar és que és una persona nascuda aquí que porta el nom del nostre poble amb orgull arreu. No seré jo el que el jutjarà.
Com està el projecte de museu?
Ja tenim una dotzena de bicicletes seves, des que era ben petit. Ell, des del primer moment ha dit que li agradaria que fos aquí. Té moltes ganes de cedir a l’Ajuntament tot aquest material. El mateix pavelló Joaquim Rodríguez és un lloc fantàstic, però no tenim cap pressa. Té molta metxa i està en un bon moment. Ha tingut una temporada espectacular.
Tornant a la política… Un dels pitjors moments va ser la condemna arran de l’afer dels anònims contra Rosa Martí, tot i que després el van absoldre.
Més que per la qüestió política, per la judicial. És una situació a la qual molts no estem acostumats. Jo mai havia trepitjat un jutjat. Després, el temps posa tothom al seu lloc. S’ha ratificat el que ja sabíem, que no havíem comès cap delicte. Però em quedo amb la part positiva. Tot t’ensenya. Sempre és bo mirar endavant i treballar en positiu.
Quants diners els deu la Generalitat?
Prop de dos milions i mig.
En concepte de què?
Escoles bressol, ajudes a inversions coparticipades, pagaments endarrerits de l’escola municipal Pau Vila… I ja no parlo de temes que ja assumim i que no hauríem d’assumir. L’Ajuntament ha pagat un nou mòdul a l’institut La Sínia perquè, si no, es trenca el model educatiu d’una escola que ja és referència a tot Catalunya. En el mòdul que va posar la Generalitat no hi cabien. Això ja és… O que hem de posar professors pagats per nosaltres en una escola… Dos milions, per un ajuntament que té un pressupost de 22 milions és importantíssim. Tot i així, estem assumint moltes coses perquè tenim molt poc endeutament. Si no, ho passaríem molt malament.
El teixit industrial de Parets és un dels grans valors del poble, no?
Un 25% de l’IBI. Però no és mèrit meu. Quan alguns pobles es treien de sobre les químiques, Parets deia no. Regulem-ho, controlem-ho. I la indústria farmacèutica aporta un valor afegit. I ara diuen que Parets té sort de tenir Grifols, Recifarm… Però també és per una política econòmica que en moments difícils ha sabut fer una contenció de despesa.
Un poble que té Grifols, Danone, el grup Z… no pot tenir problemes.
Sí, si no els cuiden. Si l’alcalde del poble coneix la projecció de l’empresa, la visita diferents cops cada any, els porta el cap de Mossos per fer un pla integral d’emergències i coneix el seu pla de negoci, ells ho consideren un valor afegit.
Què representa Grifols?
2.100 treballadors.
De Parets?
El personal que no era tan qualificat s’ha anat contractant a Parets i hem engegat plans específics per poder inserir persones amb una formació prèvia i un pla de subvenció per incentivar la contractació.
Però trasllada la seu a Irlanda.
Pel que sabem, el trasllat de la seva seu central a Irlanda no afectarà la planta de Parets, que és un dels centres industrials més importants de la companyia.
Noten la recuperació?
Ho noto més en el contacte amb les persones. Començo a tenir menys visites de persones que necessiten feina. Fa un any i mig feia 20 visites cada setmana i ara en faig 5. I nosaltres hem pogut mantenir el ritme de plans d’ocupació. En els primers 100 dies hem fet 79 plans d’ocupació nous… I si comptem contractació de convenis amb empreses, són dos paretans diaris contractats. 79 en plans d’ocupació i 123 en convenis.
I en llicències?
Es demana alguna cosa més, però molt poquet.
Quin balanç fa de les implantacions al sector d’Iveco?
Poder fer les compres grans sense sortir de Parets ha portat un valor afegit. La gent que hi va consumeixen en bars de Parets i ho hem potenciat fent actuacions que arrosseguen els compradors cap a una part més interna del nucli urbà.
No han tancat botigues?
A dia d’avui, el que està passant és que obren botigues perquè a la zona de l’Eixample, l’avinguda de Catalunya, Conestable de Portugal… veiem que quan un negoci es traspassa, un altre obre. I veig que s’ha trobat un bon equilibri perquè si d’alguna cosa patia Parets era en l’àmbit comercial.
Com ha funcionat la residència d’avis?
Vam posar sis milions d’euros i va ser molt criticada per molta part de l’oposició. I ara ens plantegem l’ampliació.
Amb diners seus també?
Sí, perquè és municipal. I concertant el que calgui amb la Generalitat.
Han invertit molt en reformes de carrers. Ara què pensen fer?
Tenim un programa al qual destinarem molts milions. Prengui nota: parc central a la zona del Sot d’en Barriques, que unirà encara més el nucli antic amb l’Eixample…
Quant costarà?
Molts recursos. Serà plurianual.
Quant pensen invertir cada any?
1,5 milions d’euros. El que tenim capacitat de retornar.
Detalli’m més projectes.
El més immediat: gratuïtat de tots els llibres per als alumnes de Primària a partir del curs vinent. Aportem al voltant de 400.000 euros.
Públic i concertat?
Sí.
Més coses.
Continua sent bàsic treballar amb carrers, voreres i arbrat; l’anella de Parets, una ruta saludable de nou quilòmetres que unirà gairebé tots els equipaments i el nucli antic; el projecte de camí fluvial del Tenes. Ja ho tenim negociat amb el propietari del terreny del darrer tram. L’ampliació dels horts socials, l’aiguamoll a la zona de la Riera Seca, l’ampliació de la zona esportiva, una sala polivalent a l’escola municipal Pau Vila, la millora dels tres casals d’avis, la tercera fase de l’avinguda Espanya, el pla de millora del nucli antic amb els carrers Major, Travessera, Barcelona, Ferrer i Guàrdia… Donarem prioritat als vianants.
Ara Parets demana que s’impliquin en la querella argentina contra el franquisme.
Hem estat els primers a reconèixer alcaldes i regidors afusellats. L’Ajuntament va fer un acte de reconeixement explícit a alcaldes i regidors que van lluitar per la democràcia i el dret de les persones i van perdre la vida, i es va fer un reconeixement amb una placa a l’ajuntament. I no és mèrit meu. Parets sempre ha tingut una sensibilitat especial, però un ajuntament ha de saber on són les seves competències. No ha de tenir una vocació supramunicipal. A mi em preocupen molt més altres coses que no són competència nostra i les hem d’assumir, com la sanitat. O com el tema de Gallecs.
Què passa amb Gallecs?
Parets ha estat dels únics pobles que no ha clavat mossegada a Gallecs. Però si es parla d’ampliar l’àmbit a Can Riera, parlem amb els veïns perquè la zona més cuidada de Gallecs és la de Can Riera… Aneu a altres pobles del voltant per comprovar-ho.
Per què han contractat un nou assessor de comunicació?
És un tema de la màxima normalitat. La persona que ho critica, Jordi Seguer, ocupava un lloc a Comunicació de l’Ajuntament. Pensem que en Francesc de la Torre pot fer aquesta feina que tant ens demanen, que és informar bé i ser transparents.
No hi havia prou personal?
No tenim un servei de comunicació amb prou gent. Parets genera una quantitat d’informació molt per sobre de la mitjana. Tenim un teixit associatiu molt gran. A mi encara hi ha gent que em diu que no s’informa prou.
{{ comment.text }}