Un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha descobert una nova subespècie del Tritó del Montseny, un amfibi únic que viu en aquesta zona i que està en perill d’extinció. L’hàbitat d’aquest amfibi es redueix al massís del Montseny, on la seva petita població de 1.500 exemplars es divideix en dos llinatges entre la cara est i oest del massís al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.
Ambdós llinatges s’han mantingut separats al llarg del temps i han evolucionat de manera independent, però fins ara s’havien considerat la mateixa subespècie. Ara, els investigadors han trobat que el llinatge occidental conforma una nova subespècie, el tritó del Montseny occidental (Calotriton arnoldi laietanus).
L’estudi ha analitzat dades morfològiques, genòmiques i ecològiques per descobrir les diferències entre els dos llinatges. Basant-se en un estudi recent van seqüenciar més de 100 individus de totes les poblacions conegudes i van descobrir que el genoma de l’animal occidental era més diferent del que esperaven. Integrant les diferències ecològiques i morfològiques els van permetre determinar que es tractava d’una nova subespècie, segons ha explicat l’investigador principal de l’IBE, Salvador Carranza.
La investigació ha revelat també que el tritó occidental habita en rierols coberts principalment per alzines i a menor altitud que els seus germans del costat est del massís. Aquesta subespècie ha estat nomenada pel poble iber que una vegada va compartir el seu hàbitat, els laietans. La seva morfologia és més robusta, llueixen un puntejat platejat distintiu als laterals del cos i, en el cas dels mascles, el seu musell es torna blanquinós amb l’envelliment.
En canvi, el tritó oriental és més esvelt i habita típicament en rierols dins de fagedes. Aquest té taques grogues que li permeten camuflar-se entre la fullaraca.
Aquest amfibi viu en una àrea de distribució molt restringida i la seva capacitat de dispersió és tan baixa que les seves poblacions amb prou feines es desplacen uns pocs metres cada any. Mai surten de l’aigua. Això fa que siguin propenses a la fragmentació i que conservar aquesta espècie es compliqui.
Amenaces per a la seva supervivència com el canvi climàtic, les malalties emergents, a pèrdua d’hàbitat induïda per l’ésser humà i l’esgotament de les aigües subterrànies, poden concentrar-se en un terreny tan limitat i acabar amb aquesta espècie en poc temps. Per això, del 2017 al 2022 es va posar en marxa el programa LIFE Tritó Montseny, a través del qual s’han dut a terme reintroduccions en vuit torrents nous del Montseny: cinc a la zona occidental i tres a l’oriental. En total, s’han reintroduït més de 3.000 exemplars al seu hàbitat natural.
Des del principi les dues subespècies s’havien tractat per separat per precaució i les dues poblacions s’han gestionat de manera diferent en la cria i el maneig, ha afirmat l’investigador Adrián Talavera. Ara, el nou estudi “confirma l’encert” d’aquestes mesures i assegura que no es barregin en el futur.
{{ comment.text }}