Els guardons arribaven aquest any a la tercera edició i el lliurament es va fer aquest dissabte a la nit durant un programa especial emès en directe i conduït pel col·laborador de la televisió Àlex Ferre.
El premi a la Projecció Exterior va ser per a la Comissió de la Fira de Sant Isidre per impulsar un acte de referència a Catalunya. Com a Entitat de l’Any va ser distingida l’Associació de Jubilats, per la seva feina en l’Aula de Cultura i com a Cardedeuenc de l’Any, Jordi Vinyals, entrenador de l’equip juvenil del FC Barcelona que aquest any ha guanyat la Champions en la seva categoria.
El premi als autors de la repintada del mural el va recollir Gemma Laborda, membre del col·lectiu Jo també hi era, impulsor de l’acció. “Em toca recollir-lo a mi, com li podria haver tocat a prop de 500 persones que hi eren o a tot aquell qui s’hi senti implicat. Són 15 anys de tenir el mural pintat i aquest premi va per tota la gent que el va començar i per als que el mantindrem”. A l’acte també hi havia els finalistes del premi, que van ser el cicle musical Tastautors i l’escola d’agricultura Esbiosfera. Aquest premi el van lliurar dos tertulians del programa de Televisió de Cardedeu Borregos i carquinyolis, mentre que el premi a la Projecció Exterior el van lliurar els col·laboradors que fan el programa Somtresitu; el de l’Entitat de l’Any, membres de la junta directiva de la televisió, i el Cardedeuenc de l’Any, dos membres de l’equip d’informatius.
34 anys d’història
La gala de lliurament dels premis va servir per celebrar els 34 anys d’història de Televisió de Cardedeu i els 35 de Ràdio Cardedeu. Aquesta va ser la primera televisió que va emetre en català, abans que TV3, i també va ser la primera emissora local que va funcionar a tot l’Estat espanyol. El lliurament va anar precedit d’un sopar obert a tothom.
Manel Calbet, president de l’associació Amics de Ràdio Televisió de Cardedeu, va insistir en la idea que es tracta d’un mitjà local obert a tota la població. “La tele és del poble i l’hauríem de fer entre tots. Tots podem entrar aquí i dir-hi la nostra”, va dir Calbet.
D’aquesta manera, expressava l’esperit comunitari i participatiu que manté el mitjà des de fa més de 34 anys i que es manté gràcies al treball dels voluntaris.
{{ comment.text }}