Ara, malgrat que el soroll no ha minvat, els veïns se senten més tranquils perquè n’han desxifrat l’origen: un niu d’òlibes situat a l’antiga fàbrica de Ca l’Aymar.
La descoberta ha fet esvair el neguit de la gent, que durant mesos va arribar a creure que el soroll provenia d’una màquina, l’origen de la qual no podien trobar.
“És un soroll com si ens fessin callar”, explica l’Anna, una veïna, que assegura “que és força pesat escoltar-ho cada nit”. Amb el temps, el soroll es va anar convertint en el tema de les escales de veïns fins que, finalment, el boca orella va portar a què, Sergi Travessa, ambientòleg i veí de Sant Celoni, juntament amb part de l’equip del Museu de Ciències Ambientals de Granollers, La Tela, investiguessin per trobar-ne l’origen. Després d’una cerca intensa, van trobar una família d’òlibes: dos adults i un poll, a l’antiga fàbrica de Ca l’Aymar, situada al costat de diverses cases i blocs de pisos. La família d’òlibes s’havia instal·lat en un espai que quedava entre pisos de la fàbrica ja fa més de tres anys.
La notícia ha sorprès a tots ja que tant a Catalunya com a bona part dels països europeus s’ha constatat una disminució de l’espècie en els darrers anys, causada probablement per la urbanització de plantes agrícoles, l’ús de plaguicides, l’abandonament d’espais oberts en xones forestals, l’atropellament i la manca de llocs adients per a la cria. Segons Travessa, sembla que a les òlibes els agradava l’antiga fàbrica de l’Aymar per la tranquil·litat de l’entorn i perquè hi ha un pati gran on hi poden trobar aliment fàcilment, com ratolins o altres bestioles. Travessa també diu que aquesta espècie busca cada cop més lloc per habitar en nuclis urbans o cases abandonades on no se’ls molesti.
L’òliba (Tyto alba) és un rapinyaire nocturn inconfusible pel color blanc de les parts interiors del cos i de les ales. La cara, també blanca, té forma de cor amb uns ulls grans i negres. A l’estiu és l’època en què fecunda i cria els pollets i, per aquest motiu, intensifica els seus crits. L’animal s’alimenta de ratolins –en pot arribar a menjar fins a 2.000 en un any–. De fet, al lloc on viuen s’hi han trobat varis ossets i boles de pèl de ratolins. Malgrat la descoberta, els veïns hauran de seguir escoltant el soroll de les òlibes perquè és una espècie protegida per llei i, per tant, no es pot pertorbar el seu lloc de nidificació ni la seva activitat.
{{ comment.text }}