El regidor de Benestar i Família, Fran Sánchez, admet que des que va començar el mandat, s’han trobat amb diversos casos d’habitatges ocupats i que han engegat contacte amb les principals entitats bancàries per trobar solucions negociades.
L’ocupació de cases també és significativa a la resta de la vall del Tenes, amb una tipologia d’habitatge similar, en urbanitzacions amb cases aïllades, moltes adquirides a través de préstecs hipotecaris en temps de la bombolla immobiliària. Així, l’Ajuntament de Lliçà de Vall informa que dels 18 habitatges propietat de bancs, set (31%) estan ocupats irregularment, dos estan pendents de rehabilitar, dos estan en condicions d’habitabilitat i en set més no consta el seu estat. A Bigues i Riells, fonts municipals xifren en 18 els habitatges ocupats, al voltant del 25% dels 72 que consten com a propietat de bancs o immobiliàries. A Santa Eulàlia hi ha 20 habitatges propietat de bancs on hi ha persones empadronades, però no s’especifica si l’ocupació és legal o no. També hi ha 11 habitatges més propietat d’entitats bancàries, però on no hi consta cap persona empadronada.
En el cas de Lliçà d’Amunt, l’entitat que té al seu nom més habitatges buits és el BBVA, amb 12, seguida d’Unnim Sociedad para la Gestión de Activos Inmobiliarios, SA, amb 11. El regidor Sánchez explica que en les converses amb els bancs, l’objectiu ha estat crear un parc d’habitatges socials. “Vam percebre que hi havia un gran nombre d’ocupacions de cases i molts casos de desnonaments i el parc d’habitatges ens caldria per respondre a situacions d’emergència social de famílies que han perdut l’habitatge, però també per afavorir l’emancipació dels joves”.
L’Ajuntament ha iniciat una ronda de converses amb entitats bancàries amb la finalitat de firmar un conveni que estableixi un compromís per aportar un percentatge dels habitatges procedents de desnonaments al parc d’habitatge social. De moment, s’ha parlat amb La Caixa, Catalunya Caixa, el BBVA i el Banc Popular. “Les trobades han estat positives. L’administració local els ha fet saber que creu que cal abordar el tema d’una manera compartida entre tots els agents implicats; que les entitats bancàries no poden tenir cases tancades mentre hi ha gent sense habitatge i que la gent que perd la casa ha de tenir alternatives com els lloguers socials”. El mateix ajuntament ha ofert fer d’avalador dels llogaters i assegurar la regularització dels subministraments d’aigua, llum i gas. “El lloguer no hauria de superar un 25% dels ingressos familiars i els contractes vindrien reforçats amb un informe dels Serveis Socials sobre la situació econòmica de la família”. Sánchez lamenta que fins ara no s’ha aconseguit que les entitats acceptin firmar el conveni però admet que es continua negociant amb tècnics municipals i la regidora d’Habitatge, Lourdes Estéfano, i que gairebé totes s’han mostrat disposades a arribar a acords puntuals. “Totes les entitats, tret d’una, s’han mostrat d’acord, tot i que per a l’Ajuntament el que seria desitjable és un conveni que garantís les mateixes condicions per a tothom. Volem assegurar la universalització del servei, però mentrestant negociem de manera individual”.
El regidor de Benestar i Família admet que l’estructura residencial del municipi i les pautes de comportament dels ocupants dificulten el seguiment de cada cas. “La realitat és que tenim una ocupació itinerant que és difícil de gestionar. Algunes famílies no passen per Serveis Socials i ni tan sols estan empadronades al poble”. La feina d’inspecció de la Policia Local pren importància i quan es detecta una ocupació, l’Ajuntament posa en marxa un protocol d’actuació. “Sempre anem amb la tècnica de serveis socials, ens assegurem que es tracta d’una ocupació per necessitat i que l’habitatge està en condicions. Llavors, la Policia Local hi passa sis vegades, en dies alterns, per comprovar que l’immoble es fa servir efectivament com a habitatge. El primer que fem és preguntar què necessiten i, si es possible, oferir-los la possibilitat de tornar a la que era casa seva”. Segons Fran Sánchez, l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt no ha optat encara per aplicar sancions seguint la llei d’habitatge. “Preferim la negociació”.
POBRESA ENERGÈTICA
A més d’actuar en ocupacions d’habitatges, l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt ha arribar a un acord amb les companyies per fer complir la recent llei d’emergència habitacional i pobresa energètica. Fran Sánchez explica que en només dues setmanes han intervingut en 10 casos i que la recuperació dels subministraments es fa “en un termini mitjà d’unes quatre hores i mitja des que el cas arriba als Serveis Socials. Admet, però, que si la companyia elèctrica s’ha endut el comptador, el cas “es complica molt perquè hi ha un propietari que es nega que es reinstal·li. Si es tracta d’un banc, solem arribar a un acord, però si és un hòlding és gairebé impossible”.
{{ comment.text }}