El document, que defineix les línies estratègiques i les actuacions per preservar els sistemes naturals del massís, en cita d’altres com el canvi climàtic (perjudica, sobretot, les espècies boreoalpines del Montseny); l’abandonament de l’activitat ramadera (ocasiona la pèrdua dels hàbitats propis dels espais oberts); l’alta freqüentació de visitants a l’entorn de Santa Fe i als diversos cims, i de boletaires a la tardor; les plantacions vegetals “que comporten una banalització de l’espai”, i la introducció d’espècies exòtiques invasores.
El treball s’ha presentat aquest dimarts en un acte al Recinte de l’Escola Industrial, a Barcelona. Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural, ha moderat una taula rodona amb el títol: “Els reptes de la gestió per a la conservació dels espais naturals”, on hi han participat Martí Boada, professor investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, i Josep Maria Espelta, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.
El Pla de Conservació recull com la presència de captacions d’aigües subterrànies als massís “està experimentant un creixement sostingut de les extraccions en els darrers 40 anys, especialment per part del sector de les envasadores”. Asseguren que “les elevades extraccions que es donen en zones de recàrrega provoquen una disminució contínua del nivell piezomètric i la pèrdua constant de la reserva dels aqüífers”. Això, diu el treball, “pot ser una de les causes principals de la manca de cabal ecològic a torrents i l’assecat de fonts”. Amb tot, la major zona d’extracció d’aigües subterrànies al massís està fora del Vallès Oriental (se situa a Arbúcies).
D’altra banda, el treball també posa de manifest que les captacions d’aigües superficials de rierols i parts altes de torrents poden tenir un impacte molt negatiu per als hàbitats riberencs i humits. Aquestes captacions són per a cases particulars i explotacions agroramaderes o canals de derivació d’aigües per a dipòsits municipals, horts particulars o antigues indústries locals. Passa sobretot on no hi ha un sistema que permeti un cabal ecològic mínim.
A més de fer una radiografia de la situació de conservació del Parc Natural, el pla fixa les zones prioritàries de conservació i les àrees crítiques de gestió. També dissenya un pla d’acció amb quatre línies de treball: programa d’investigació, programa de seguiment, programa d’intervencions i programa de comunicació i educació. Inclouen quasi 200 accions amb l’objectiu de conservar el patrimoni natural del Montseny.
LÍNIES ELÈCTRIQUES
El Pla posa de manifest l’amenaça que representen les línies elèctriques que travessen l’espai. N’hi ha cinc d’alta tensió (110-380 kV) i una norantena de trams de línies de mitjana tensió (15-66 kV) amb un total de 7.534 suports. El 6% dels suports generen un risc d’electrocució molt alt a les aus. El 13% amb un risc alt.
{{ comment.text }}