Hi va tenir molt a veure el notari i historiador Josep Maurí i Serra (1912-1967) i el seu deixeble Albert Benzekry Fortuny, que encara furga per tot arreu buscant papers i fotografies inèdites de la Garriga, si és que en queda alguna per descobrir.
En canvi, hi ha pocs materials del gènere memorialístic. El llibre Els Suñol i la Garriga, una petita història per reviure l’oblit, d’Alfons Carner i Suñol, ara editat, ajuda a omplir aquest buit que tenia precedent en el llibre La Garriga, el Balneari i jo, de Pere Blancafort de Rosselló, editat per Ariel l’any 1976 i ara impossible de trobar.
Alfons Carner explica en aquest llibre la història de la seva llarga família i les estades que feien a la Garriga a l’estiu. La seva visió és, per tant, la dels estiuejants que els autòctons batejaven amb el nom de la colònia. La casa de la família Suñol, al número 76 de la ronda del Carril, és una gran casa que Ildefons Suñol (1866-1913), advocat i polític de gran prestigi, va heretar del seu pare, Antolín.
Les coneixences i relacions familiars dels Suñol d’abans i dels seus descendents van portar a la Garriga personatges tan rellevants com el poeta Josep Carner, que va dedicar un poema a la filla d’Ildefons, o fa pocs anys, el polític socialista Joan Reventós Carner, entre molts d’altres.
{{ comment.text }}