Els dos van publicar fa uns mesos el llibre 12.000. Els catalans a la Primera Guerra Mundial i per fer el treball es van localitzar els catalans que van lluitar al costat de França. Del Vallès Oriental se n’ha documentat un, Josep Agustí, de Granollers, que va anar a la guerra com a voluntari i va lluitar al costat de França.
La informació que se’n té prové de les cartes que s’escrivia amb el doctor Joan Solé i Pla, un metge homeòpata i d’ideologia separatista català que va fundar, el febrer de 1916, juntament amb Camil Campanyà, Alfons Maseras i Lluís Massot, el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial. L’associació recaptava diners per als voluntaris i, fins i tot, van visitar les trinxeres.
Com que s’escrivia amb voluntaris catalans a la Legió Estrangera Francesa, el metge va anar fent un recull de dades i impressions dels soldats. Així va saber que Agustí va resultar ferit a Verdun el 18 de maig de 1916 (la batalla va durar des del febrer fins al desembre) mentre duia a coll un company abatut. Va perdre una cama, però va sobreviure a la guerra o, si més no, no consta que hi morís. Solé i Pla el descriu de manera irònica com “un bon subjecte tot i que és un bon noi”. Una anotació del 15 d’octubre del 1920 el situa a Lió des d’on demana la medalla dels “voluntaris catalans”.
Al llibre, Esculies i Martínez hi posen tota la documentació que han anat trobant. Reconstrueixen uns episodis desconeguts de la història bèl·lica catalana i intenten explicar els seus ideals i quin suport tenien des de Catalunya. S’ha fet en coedició amb TV3, que en prepara un documental. Tot i que Espanya era un país neutral, molts catalans pretenien que la guerra servís per a l’alliberament de Catalunya.
{{ comment.text }}