La revista del Montseny impulsada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Antoni Pladevall, signava l’article de la portada del primer número, que tenia 12 pàgines. “Parlar del Montseny sempre és un motiu de joia perquè roba el cor a tots els qui s’hi apropen amb respecte, admiració o en un objecte d’estudi. Anunciar l’aparició d’una revista dedicada a tractar temes del Montseny és encara un motiu més gran de joia”, escrivia Pladevall que definia La Sitja del Llop com “una mena de diari oficial de la muntanya on hi tinguin ressò totes les coses que hi van succeint”. “El tarannà dels seus responsables és el de defugir tota mena de lligams a interessos polítics, partidistes o econòmics i intentar fer una publicació lliure, objectiva i sobretot pràctica”.
Aquests principis estaven en la gènesi de la revista i han anat guiant els 40 números publicats aquest quart de segle, amb una periodicitat que no sempre ha estat regular. La Sitja del Llop ha estat l’altaveu de denúncies que podien afectar la conservació del massís. “La revista aparegué en un moment especialment dolç de l’existència de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Feia poc temps s’havia guanyat la lluita contra la implantació d’unes torres d’alta tensió de Red Eléctrica que pretenien creuar el Montseny de banda a banda. Els ànims estaven pels núvols i hi havia ganes de fer coses noves”, recorden en l’editorial del número 40, que s’acaba de publicar. La revista es converteix “en una eina de denúncia sistemàtica però també d’anàlisi crítica en una situació dominada per la prevalença del diner fàcil, de la cultura del totxo i la postura de mirar cap a un altre costat”, afegeixen.
VESSANT CIENTÍFIC
Durant tots aquests anys, la revista també ha estat un altaveu per a la difusió científica. Ja des del primer número, on Lluís Vila explicava la història de l’estela neolítica del pla de la Calma, coneguda com la sitja del Llop, localitzada en una antiga cabana de pastor. La vessant de divulgació està representada per “una munió de treballs que abasten temes tan diversos com l’arqueologia, la història, la geografia, la biologia, la botànica, l’ecologia i l’estudi de l’atmosfera”, recorden Cecília Moliné i Carles Lumeras, que és l’actual director, en un article en aquest darrer número. Aquí es repassa aquesta faceta divulgativa que ha seguit en els darrers números. Per exemple, en la número 37 es parlava del retorn de la llúdriga a la Tordera.
{{ comment.text }}