“La convivència en aquestes condicions és molt complicada. És gent que no té esperances perquè ningú els garanteix que puguin arribar allà on volen arribar. Quan els ajudes, et diuen ‘gràcies’ i a tu només et surt dir ‘ho sento”, relata.
En el camp militar de Vasilika, hi ha unes 1.200 persones procedents majoritàriament de Síria –tant kurds com àrabs– i una petita comunitat d’iraquians que havien estat a l’antic camp autogestionat d’Eko i que van ser desallotjades i traslladades cap a unes antigues naus industrials situades prop de la ciutat de Tessalònica, la segona més gran del país després d’Atenes.
De moment, el projecte on participa Galí ha aconseguit llogar per uns 450 euros al mes un terreny on hi havia una antiga torneria i que està situat a uns 500 metres del camp militar de Vasilika que no és “un lloc digne per viure-hi”, assegura. En el terreny, han començat a habilitar-hi espais per donar serveis a les persones d’aquest camp, com ja hi havien a l’antic camp d’Eko. També per generar activitats per a les persones del camp militar però on ells també participin com a actors. Per Galí, no es pot qualificar de refugiades aquestes persones. “Són persones en recerca de refugi però no són refugiats perquè encara estan en trànsit, no han arribat allà on volien arribar”, recorda.
De moment, ja han reconvertit un cobert que era un antic magatzem en una escola per als infants. També han construït una zona amb ombra amb una estructura de fusta “pensant ja en les necessitats també de l’hivern”. També treballen en la recuperació d’una cuina com tenien a Eko –l’Eko kitchen– i d’espais específics per als infants –Children Space– i les dones –Women Space. També tenen el projecte de crear una biblioteca amb llibres en anglès, àrab i kurd i ordinador. Aquest nou espai també recupera el nom d’Eko. A més, volen ajudar les famílies en el tràmit legal. Per això, busquen portar advocats catalans experts en dret internacional per poder-los assessorar i per trobar vies que permetin la seva entrada amb estatus de refugiats a la Unió Europea.
Tot plegat, es finança amb els diners que es recullen a Catalunya a través de guardioles en comerços, recollides o festes solidàries. Un dels temes pendents que han d’afrontar és la gestió del voluntariat que pugui arribar. “Ens calen voluntaris però cal que tinguin un allotjament propi i un transport per moure’s per la zona”.
{{ comment.text }}