Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Una pròtesi per a la Jenthamy

“Per als que no em coneguin, sóc Jenthamy Ferrer Fernández, tinc 19 anys i un peu amputat”.

  • El 9 Nou
  • 14/01/2016 | 6:00
  • 0

Així és com comença el text que aquesta noia de Granollers va escriure a través de les xarxes socials, on demanava ajuda per fer front a la despesa necessària per adquirir una pròtesi per al peu i poder tornar a caminar amb normalitat. Renfe és l’empresa que se n’hauria de fer càrrec, però el pagament es fa esperar.

El 24 de maig de l’any passat, Jenthamy Ferrer va tenir un accident a l’estació de tren de Sant Pol de Mar, on va relliscar i va caure a la via. En aquell moment, el tren va arrencar i li va provocar la lesió. A partir d’aquest moment, va iniciar un període de demandes a la Seguretat Social, visites a metges i operacions. En primer lloc, i un cop se li va amputar el peu, des de l’Hospital de Granollers es va presentar a la Seguretat Social una sol·licitud per finançar la pròtesi que necessitava. La resposta, però, no va arribar fins al mes de desembre –cinc mesos després– i va ser desestimada, atenent que va ser un accident a l’estació i que havia de ser l’asseguradora de Renfe qui ho cobrís. “Ens han dit que aquesta companyia pot tardar dos anys a fer-se càrrec de la pròtesi i ens l’hem de pagar nosaltres”, ha explicat Ferrer a EL 9 NOU. L’import de la pròtesi és de 2.110 euros, quantitat que la família de la noia no pot assumir. Actualment, i segons explica, està cobrant una pensió d’orfandat de 193 euros, i el seu pare, una de viduïtat d’uns 250 euros. És per això, que demana ajuda econòmica per tornar a caminar.

Amb tot, la Jenthamy no pot començar el procés de rehabilitació pel fet d’estar esperant la pròtesi i, com diu ella, l’estat d’ànim “és com una muntanya russa”; varia en funció del dia i les notícies que rep. “M’he passat set mesos sense caminar i no vull esperar més”, diu. La darrera gestió ha estat demanar a la Seguretat Social un avançament dels diners per la pròtesi, per tornar-los posteriorment un cop Renfe els aboni.

En el text escrit que Ferrer ha publicat a les xarxes també explica que durant els mesos posteriors a l’accident, va ser visitada pels metges de l’Hospital de Granollers i posteriorment a l’Hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, on va ser operada per segona vegada. “A Granollers només sabien dir-me ‘això té bona pinta”, però, un cop a la Vall d’Hebron li van advertir de la “possibilitat de tornar a tallar una part de la cama”. Tot i això, un cop va ser intervinguda per segona vegada a Barcelona, l’operació va sortir bé i li van arreglar el monyó.

A L’ESPERA D’UN LLOGUER SOCIAL

Els problemes de salut de la Jenthamy s’han ajuntat amb els econòmics. Al novembre passat, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va aturar el desnonament del pis on actualment viu amb el seu pare. En aquests moments, tots dos estan a l’espera que la immobiliària de La Caixa, propietària de l’immoble, els proposi un lloguer social per tal de continuar vivint en aquest pis del barri de Can Mònic. “Estem encara a l’espera, però el gestor ens va dir que ens donarien un lloguer social”, diu. Tot i això, també hi havia la possibilitat que l’Ajuntament els oferís un pis social.

El mes de juny passat, pare i filla van ocupar aquest pis, perquè s’havien quedat sense feina i no tenien lloc on viure. A més, sabien que aquest immoble estava adaptat per moure’s amb cadira de rodes. “La major part puc circular-hi amb la cadira, tot i això, hi ha trams que he d’agafar les crosses”, explica.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.