Tots es mostren crítics amb la decisió, tot i que hi posen matisos i alguns reparteixen les culpes.
JOAN ROURE
L’any 2005 era el director mèdic de Policlínica i membre del Patronat. Va fer costat al sector del president, Demetrio Pita. Actualment treballa al Centre Mèdic Santa Cristina, a la plaça de les Hortes de Granollers.
“M’agafo a una afirmació que va fer el professor Pita: Va ser una incautació encoberta per part de les administracions representades per Geli, Balcells i Mayoral”, diu Roure. Recorda que l’any 2000 ja hi va haver un debat sobre quina representació havien de tenir al patronat de la fundació les administracions: l’Ajuntament i el Consell Comarcal. “Hi havia una reticència que les administracions entressin i finalment es va acordar que serien sis membres de Policlínica, dos del Consell Comarcal, dos de l’Ajuntament i l’alcalde com a president honorífic, però sense vot. Llavors, Manel Balcells ja va amenaçar que rescindiria el contracte si en tenia oportunitat. I quan va tenir l’oportunitat ho va fer. A més, Balcells havia intentat abans entrar a Policlínica, però Mariano Fernández Fairén [vicepresident del patronat] el va vetar”.
Roure no estalvia crítiques a l’alcalde, Josep Mayoral i com a prova aporta la primera sentència sobre el cas que obligava Salut a indemnitzar la fundació –una sentència posterior va anular la primera–. “El mateix jutge diu en la sentència que el director del Catsalut, Carles Manté, va declarar que havia rebut una carta de l’alcalde on l’alertava de la preocupant situació de la fundació i que aquesta va ser la causa de la rescissió del conveni”. L’exdirector pensa que la mort del professor Pita va ser clau en el tancament. “Si no hagués mort hauria pogut fer alguna cosa per evitar l’enderroc i garantir l’activitat privada amb mútues. I tenia molt bona relació amb CiU”. I sobre el paper de Marina Geli, admet que es va bolcar en la comarca. “Es va produir un enamorament. Venia cada dos per tres a inaugurar coses”.
ELISABET GALLEGO
Infermera i secretària de Traumatologia. Després de més de 30 anys treballant a Policlínica, va ser l’encarregada de fer l’inventari de l’equip de Policlínica per la subhasta i la darrera treballadora que va abandonar l’hospital, el 6 d’abril de l’any 2006. També treballa al Centre Mèdic Santa Cristina.
“Va ser molt trist i molt patètic. Penso que els treballadors no ho van enfocar bé quan van firmar la renúncia al seu lloc de treball. Jo no hi vaig renunciar perquè creia que em devia a Policlínica. Estimava aquelles parets. El meu pare, que era paleta, ja havia treballat en alguna de les ampliacions. Sempre deia que no tanquessin, que si els directius no ho feien bé, que els canviessin i en posessin uns altres.
JOAN OT SERRA
Ginecòleg, pertanyia al sector crític amb el president Demetrio Pita i el vicepresident Mariano Fernández Fairén i va intentar fer fora Pita de la presidència.
“Va ser una guerra amb Fenández Fairén. Balcells havia dit que es revenjaria i una manera de fer-ho va ser complicant la vida a tothom, i Fairén no va voler baixar del burro. Calia pactar amb les administracions. Vaig tenir reunions amb el professor Pita al seu despatx de Via Augusta i ja el tenia convençut, però Fernández Fairén el tornava a convèncer del contrari”.
CARLES GIMENO
Traumatòleg. Va substituir Xavier Palet com a secretari general de la fundació. Actualment té una consulta particular a Granollers.
“Va ser un acte de maquiavelisme polític d’uns personatges que van portar la sanitat de Granollers a una situació de penúria que 10 anys després encara es manté. S’hauria d’haver intentat dialogar sense posicions inamovibles per les dues parts. Policlínica tenia problemes econòmics, però com tota la sanitat del país”.
{{ comment.text }}