El seu cultiu ha permès el creixement d’una iniciativa sorgida l’any 1982 d’un grup de pares que volien donar una opció d’inserció laboral als seus fills amb discapacitat i que, 30 anys després, dóna feina a més de 70 persones amb discapacitat o trastorns mentals a través del conreu d’heura però també d’hortalisses ecològiques, el manteniment de zones verdes o el control de zones vermelles d’aparcament.
Viver de Bell-lloc va constituir-se formalment el 20 de març de 1983 i va començar a caminar el setembre d’aquell any amb un grup de sis joves amb discapacitat que havien acabat el procés formatiu en un centre situat a Sant Fost i vinculat a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquell grup de joves no havia pogut trobar una sortida laboral com companys d’altres generacions. El grup de pares es va posar en contacte amb l’obra social de l’antiga Caixa de Barcelona, que els va cedir uns terrenys de conreu al costat de l’antiga escola Bell-lloc, a Cardedeu. Van començar l’activitat viverista amb el conreu d’arbres i arbustos amb un equip de professionals pagats per la Generalitat. Entre aquestes persones, hi havia Lluïsa Oller, que era l’encarregada d’ensenyar aquell grup inicial. “Vam començar amb 6 però de seguida vam ser 12, 18 i 25”, recorda Oller. Per aquest creixement, va ser clau l’heura. “La cura dels arbres donava molt poca ocupació perquè generen poca feina. Aleshores, vam veure que no hi havia cap viver de la zona que només fes heura”, explica Manel Palou, que va incorporar-se a Viver de Bell-lloc com a director gerent l’any 1990 i hi ha estat fins al desembre de 2012. “L’heura era una plantació senzilla però que genera més feina i ens permetia tenir més personal ocupat. Vam trobar ben bé el producte que necessitàvem”, afegeix Palou.
L’any 1991, Viver de Bell-lloc va voler fer un pas més. “Vam pensar que calia ampliar l’activitat amb el manteniment de jardineria”, comenta Palou. Aquella decisió es va convertir en realitat el 18 de novembre de 1991. Aquell dia, un primer grup de persones amb discapacitat va començar a treballar en el manteniment de la jardineria del cementiri de Granollers i d’altres espais de la Font Verda. “Granollers va ser el nostre primer client i va ser molt emblemàtic. Si Granollers confiava en nosaltres era fàcil que altres ajuntaments també ho fessin”, diu Palou. La introducció de la jardineria també va obrir Viver de Bell-lloc a la comarca perquè, fins aquell moment, la majoria dels alumnes venien del centre de Sant Fost vinculat a l’Ajuntament de Barcelona.
El nou pas endavant va arribar amb la creació de La Tavella, que es va instal·lar en uns terrenys de l’Incasòl, situats en terme de Cànoves. “Necessitàvem un altre negoci on el client no fos l’administració. Volíem anar directament al client final i per això vam pensar amb l’agricultura”, explica. El projecte es va començar a gestar l’any 2000 i va començar a caminar sis anys després. En aquest cas, els va permetre començar a treballar amb persones amb trastorn mental amb el centre de referència de Benito Menni. “El treball és un element molt important per a les persones amb trastorn mental”, assegura. En un principi, es va pensar a no barrejar els dos col·lectius però l’experiència els ha demostrat que els dos col·lectius poden treballar plegats. “No es tracta de tenir-los separats. Es tracta de tractar cadascú com necessita”. El treball en inserció laboral ha anat acompanyat d’una tasca assistencial amb la creació d’una residència i pisos on viuen persones amb discapacitat. “No treballem per fer verdura. Fem verdura per donar feina a gent que ho necessita”, apunta Palou.
{{ comment.text }}