Ariadna Rulló debuta ara amb el seu primer disc, Crystal Soul, produït pel músic granollerí Jordi Pegenaute. La cantant i compositora de Santa Eulàlia de Ronçana, de 30 anys, culmina d’aquesta manera el seu projecte personal, al qual s’ha vist abocat després de conviure tota la vida amb la música. El seu pare, el músic Ton Rulló, és el que la va anar introduint en aquest món. “De petita ja m’ensenyava acords, a agafar el ritme… Sempre l’he viscut molt, la música, sempre la tenia per allà, però no acabava de concretar mai”, explica Rulló, que actualment viu a Montornès.
Quan tenia 14 anys va estudiar bateria a l’escola Rock a prop, de Granollers, i va començar a tocar en diferents combos; però de mica en mica es va començar a interessar en els programes d’edició i producció musical, sobretot arran de la seva coneixença amb Arnau Vallvé, bateria del grup Manel, que estiuejava a Santa Eulàlia. “Ell em va anar introduint en programes d’edició musical, vaig aprendre cosetes i, una mica per aquí, una mica per allà, vaig començar a compondre”, recorda Rulló. Després de fer algunes cançons amb diferents grups i no acabar de reeixir, va decidir crear les seves cançons, el seu projecte.
I en aquest camí va topar amb el músic granollerí Jordi Pegenaute, que li va agradar el que feia i es va convertir en el seu productor. “És una persona amb moltes idees, ha fet molta feina, i ha sabut respectar l’essència de les idees i les cançons. Els hi ha donat un toc professional, sense tocar gens l’essència, i això és molt important”, comenta la cantant i compositora.
El resultat ha agradat a Rulló, que ja està preparant els directes per al mes d’abril. “Hi ha cançons d’estils tan diferents, algunes més funky, altres més electròniques, una altra de piano i bateria, que va costar trobar el directe”. Finalment tocarà en directe amb instruments sintetitzats, amb Samuel Escudero, i al costat de Berta Vallvé, que també canta i fa loops. El muntatge inclourà projeccions audiovisuals.
LA FRAGILITAT DE L’ÉSSER HUMÀ
El títol d’aquest primer treball discogràfic de Rulló fa referència a “l’ànima de vidre, a una cosa pura i fràgil, perquè hi ha persones a qui les coses ens afecten més del normal, el món no és fàcil i a vegades costa conviure-hi”. Dues de les cançons del treball, “Mentes” i “Nada”, van sorgir precisament en un moment una mica complicat de la seva vida. “Vaig deixar la carrera, tenia una crisi d’identitat, atacs d’afonia… i la música era l’única cosa que em sostenia, i em van sortir cançons com aquestes”.
Per això el defineix com un disc molt personal, en què no ha buscat cap estil i en què només ha agafat el que li ha agradat més. “És curiós perquè és música electrònica, però hi ha instruments; hi ha algunes cançons més acústiques i altres de més canyeres”. Unes cançons que són totes en castellà i en anglès. “És com m’ha sortit, suposo que per influències de grups anglesos. A vegades faig primer la música, la melodia, abans que la lletra”, diu Rulló, que confessa que en té algunes al calaix en català. “Ja sortiran algun dia”.
{{ comment.text }}