Aryz: “He utilitzat colors apagats perquè no vull imposar l’art al carrer”

En acabar, Aryz estampava la seva firma i el títol de la pintura mural, Príap i Demèter, escollit per l’artista entre la seixantena de propostes que es van presentar mentre va durar el treball. El nom escollit el va presentar, precisament, un veí del bloc on s’ha pintat el mural. “El títol fa referència al nom de dos déus grecs, i el seu autor volia que la gent busqués el seu significat i s’informés”, va explicar Aryz. D’aquesta manera es va posar punt final a aquest projecte d’art públic impulsat per l’Ajuntament de Granollers dins el Pla de Paisatge Municipal i d’acord amb els treballs de la Comissió de Patrimoni.

Autor de murals a diferents països del món, Aryz va reconèixer que el de Granollers, amb els seus 500 metres quadrats, és un dels més grans que ha fet. El procés, però, és el mateix a tot arreu. “Sempre hi ha un mínim de necessitats, que són una grua, pintura i molta energia”.

El que sí que va tenir en compte Aryz a l’hora de fer la pintura en aquest espai de Granollers és el tema de colors. “No volia que fossin molt vius, per això n’he escollit uns de més apagats. Jo no vull imposar l’art al carrer, vull que l’espectador hagi de trobar l’obra”. Per això, els colors utilitzats, en què tampoc no hi ha ni blanc ni negre, “es poden veure en qualsevol edifici que hi ha a prop”. L’artista va utilitzar sis colors diferents de pintura plàstica, a partir dels quals va fer diverses barreges.

Aryz va reconèixer que en aquesta ocasió havia deixat de banda les imatges més angoixants que acostuma a pintar, i que es poden veure, per exemple al mur de la riera, a pocs metres del carrer Roger de Flor. “Com que Granollers és una ciutat que conec molt i que va ser important per a mi, no volia fer alguna cosa que no escaigués, ni que pogués tenir una mala acollida. Aquí volia fer una cosa més elegant”. El resultat, que l’artista deixa que tothom interpreti lliurement, són dues figures, una de masculina i una de femenina, ell amb una forca, i enmig d’unes plantes que, “en principi volien ser ficus”. “Vaig optar per figures perquè és un dels temes que més s’adiu amb un mur tan vertical com aquest. A més, no volia arriscar massa”. Aryz treballa a partir d’uns esbossos, però la pintura va canviant a mesura que la va fent. “El procés et marca el treball”, afirma.