Benito, un batec que no s’apaga

La vida i també l’art de Jordi Benito (Granollers, 1951-Barcelona, 2008) ha estat més present que mai aquests darrers anys, ja sigui a través de llibres, exposicions o qualsevol acte que a l’instant esdevé un autèntic homenatge al reconegut artista granollerí.

El 9 Nou
22/06/2015

Dimarts passat al vespre es va poder viure un altre d’aquests moments a La Nau Comanegra de Barcelona, on es van reunir una vuitantena de persones amb motiu de la presentació del llibre/catàleg de l’exposició “Jordi Benito. Idees com a imatges / Documents com a obres d’art”, que encara es pot veure durant els propers mesos al Museu de Granollers.

D’aquesta institució, precisament, va ser-hi present Maria Permanyer, una de les conservadores, que va recordar tot el procés i el camí seguit per arribar tant a l’exposició com al llibre, i que va tenir com a punt de partida la donació del fons documental que la família de Benito va fer al Museu l’any 2012. “Des d’un principi, tot l’equip sabíem que el que ens proposàvem fer era una exposició de documents i un catàleg de catalogacions, lluny de l’inventari tradicional, i que visualitzés el batec de l’artista, les idees, els diferents contextos, les pulsacions de cada moment…” . Tot això a partir de 7.000 documents (fotos, documents, positius…) “que ja són imatges i que ja són obres d’art, són Jordi Benito”. Permanyer va reconèixer que es van quedar atrapats al mateix temps tant “en la tendresa com en la brutalitat de Benito”.

D’aquest procés, Permanyer va destacar la feina de tot l’equip habitual del Museu, al qual s’hi van afegir altres incorporacions, com la de Carlos Toribio, que va entrar al setembre del 2012 després de fer unes pràctiques al Museu, la d’Albert Cano o la de l’escriptor, crític d’art i investigador cultural Vicenç Altaió, autor del llibre. “El plus aportat pel Vicenç va ser decisiu”, va afirmar Permanyer, que també va destacar el paper de la família i concretament d’Assumpta Benito i de Rosa Clavera, “per la seva confiança i complicitat en el projecte”.

Altaió, que ja fa quatre mesos que treballa en el segon volum, ha deixat sempre molt clar que Benito és sens dubte un dels artistes més significats en la realitat que va representar el pas del període d’art conceptual als inicis de la postmodernitat. A partir d’aquí i després de fer el catàleg a partir del fons Benito, “es demostra que els documents són obres d’art”. “L’estudi de tot aquest material (catalogació, organització i cronologia) ens ha permès reconstruir per primer cop la biografia artística de Benito”, va afegir Altaió.

Segons l’autor, el resultat de la investigació els ha portat a establir unes premisses, com la relació directa que Benito va tenir sempre entre vida i art; que tot gira al voltant de la identitat tant binària com múltiple, i que l’artista no era un comunicador, no tenia unes certeses.

Entre els documents que Altaió va destacar hi ha els de la relació de l’artista amb el tema militar, els que giren el voltant de la identitat o el descobriment de l’animal que sempre viu en ell.

A CAN BRUSTENGA

Els assistents a l’acte de dimarts a Barcelona van poder veure fragments d’un vídeo, molt poc conegut, d’una acció que Jordi Benito va fer el 12 de febrer de l’any 1983 a Can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana, sense gairebé públic. En aquesta performance, Assaig per a l’òpera Europa. Nothung. hi havia diversos elements com una creu, una pianola o un piano, al qual apareix lligat l’artista. L’original, el té el col·leccionista Rafel Tous. Al terra s’hi poden veure unes lones, que ara estan restaurades i que es troben al Museu de Granollers.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 856 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't