“Hi ha molts oficis relacionats amb l’àmbit rural però volem acabar amb el procés de transformació i de la implantació de la indústria, o la introducció del model de la població residencial”, assenyala la directora del Museu, Teresa Blanch. Aquesta visió es dóna des d’un punt de vista tant social com econòmic.
Després de fer una introducció sobre la població agrícola i la transformació dels oficis, el recorregut comença en un primer àmbit consistent en una instal·lació, que funciona com un aparador d’objectes inconnexos els uns amb els altres de diferents oficis. S’hi pot veure des d’una serra fins a un aparell d’arrissar cabells, passant per una olla. “Aquest muntatge i el fil conductor amb il·lustracions dels diferents oficis ajuda a crear un fil narratiu i a entendre els objectes sense haver de donar unes explicacions molt àmplies”, explica Blanch.
La mostra es fa ressò d’oficis com els vinculats a l’art de vestir els peus (espardenyer, escloper…), a la vinya o a la ramaderia. “S’ha de tenir en compte que a Cardedeu és on es va inventar el Cacaolat i la Granja Viader va ser molt important per la projecció que va donar. Hi havia molta producció de llet i per això l’exposició inclou un àmbit dedicat a la ramaderia vinculada a tot el tema de les vaques”. S’hi poden trobar diferents objectes com pots de llet, coladors o un got de 1933, deixat per la família Viader.
Tampoc hi falten objectes relacionats amb els terrissaires o amb els rodallers, un ofici típic de la zona del Montseny i dels llocs on hi ha boscos. Aquests últims eren els que tallaven fustes als boscos per fer els cèrcols de les bótes de vi.
Aquest recorregut passa per un altre àmbit no prenen protagonisme els sastres, les modistes i les planxadores. “Cardedeu sempre ha combinat el món rural amb les colònies d’estiuejants, per tant, l’ofici de planxadora no era estrany al poble”, comenta Blanch. Aquests oficis, però, van començar a quedar desplaçats quan va entrar la indústria tèxtil.
Un altre espai de la mostra fa referència, precisament, a la Tèxtil Rase i als hidràulics, dels quals el Museu en conserva una col·lecció molt important. “És un ofici que havia estat en procés de desaparició i que ara s’està recuperant com a moda”.
Altres oficis continuen existint tot i que han canviat el seu objectiu. És el cas, per exemple, dels ferrers, que han deixat de fer ferradures de cavall per dedicar-se a les reixes i tanques de jardí. Per acompanyar aquests diferents àmbits i acabar de lligar el discurs, el Museu ha reproduït en gran algunes fotografies del seu fons.
DONAR VISIBILITAT A LES PECES DE LA COL·LECCIÓ
Amb aquesta exposició i altres en la mateixa línia, el Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu pretén anar visualitzant les 8.000 peces que es conserven al magatzem. La majoria procedeixen de les col·leccions de Tomàs Balvey, que, “com a bon noucentista, col·leccionava de tot”, però també hi ha peces procedents d’altres persones que han pogut complementar aquestes col·leccions. “Hi ha gent que ha anat plegant dels seus oficis i han volgut donar al museu les peces que tenien. Són peces que no estan exposades de forma permanent, i per això està bé recuperar-les i mostrar-les al públic”.
Un altre objectiu que s’han marcat els responsables del Museu és, mentre duri l’exposició fins al setembre, poder recollir molta més informació, a partir de la gent, sobre les peces, el seu ús i sobre el funcionament dels diferents oficis al municipi. “Fa més de 100 anys que van començar a entrar peces al Museu i al llarg del temps n’han anat entrant més. Com que no es feia una tasca de documentació ens falta molta informació, per això ens va molt bé que a través d’aquesta visualització vingui gent a explicar-nos coses per completar la informació”, diu la directora del Museu.
{{ comment.text }}