Dues places amb història a Granollers

La curiositat per saber la història del seu entorn més immediat va ser el que va portar Josep Moreno a investigar, durant 14 anys, la història de cada establiment de les places Maluquer i Salvador –on va néixer i ha viscut els seus més de 80 anys– i Lluís Perpinyà.

El 9 Nou
09/06/2012

Tots aquests anys de pacient recopilació de dades i fotografies s’han traduït en un llibre: Més d’un segle d’establiments a les places Josep Maluquer i Lluís Perpinyà

“Inicialment, no tenia intenció d’escriure cap llibre. No n’havia escrit mai cap i es pot dir que no n’havia llegit cap fins que em vaig jubilar; amb la informació que recollia, feia unes fitxes i les guardava. Al final, com que feia anys que anava casa per casa fent preguntes, van ser els mateixos veïns que em van animar a fer el llibre”, explica Josep Moreno. Aquest volum està directament emparentat amb el que Pere Diumaró va publicar fa dos anys, La Plaça de la Corona… un passat molt present, on es recollia la història de totes les famílies de la plaça. A diferència de Diumaró, però, Josep Moreno s’ha centrat en els establiments i comerços. “És el que hi ha en aquestes places; dels 58 números que hi ha en total, només un té als baixos una casa particular: la resta són establiments”, explica l’autor. De fet, els projectes de Moreno i Diumaró es van influenciar mútuament. “En Pere va fer el seu llibre, inspirat per la meva recopilació de fitxes, i quan el va publicar em va animar a fer el mateix”, explica.

El llibre es divideix en dues parts, una per cada plaça; cadascuna comença amb una introducció històrica sobre la plaça en conjunt i després dedica un apartat a cada número de casa, en què detalla tots els establiments que hi ha hagut. Un cas emblemàtic és l’edifici que avui ocupa l’oficina de La Caixa, a la plaça Maluquer i Salvador. Construït al voltant de 1870, inicialment va acollir una fàbrica de gasoses i sifons; a finals de segle, la fàbrica es va traslladar a un indret menys cèntric i l’espai el va arrendar Salvador Paituví, que hi va obrir el Cafè de Can Sínia. L’establiment va romandre obert fins al 1918, quan La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis va comprar la finca i el 1921 hi va instal·lar les oficines a la planta baixa (de fet, des de 1912 La Caixa ja hi tenia una oficina, al primer pis). L’edifici va experimentar transformacions importants el 1945 (es va afegir un tercer pis i un àtic) i el 1979, en què l’immoble va adoptar la forma actual. El llibre de Pere Moreno mostra fotografies de les primeres oficines de La Caixa, cedides per l’entitat bancària.

Pere Moreno ha complementat la història concreta d’alguna casa amb documents curiosos. És el cas de Can Déu, a la plaça Lluís Perpinyà (als baixos de la qual avui hi ha una oficina d’Unnim), un immoble que fins al 1880 va ser una casa de pagès. El 1880 es va enderrocar i la reconstrucció va anar a càrrec del mestre d’obres Ramon Vendrell. En el llibre de Moreno es reprodueix la factura escrita a mà: en total els serveis de l’arquitecte (des de l’elaboració de planells fins a la direcció de les obres) van costar 720 pessetes.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 118 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't