L’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau i l’OBC, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà, van interpretar aquesta peça en un concert al Palau de la Música de Barcelona dijous de la semana passada, el mateix escenari on es va estrenar el 8 de març de 1968, després de guanyar el primer premi de l’Orfeó Català l’any 1963.
Per al director Antoni Ros Marbà és un “mèrit extraordinari” poder interpretar de nou aquesta obra degut a la seva gran dificultat. El director de l’OBC destaca que es tracta d’una composició “genuïnament catalana”, amb influències del cant gregorià però a la vegada amb un significatiu “bagatge harmònic” molt propi de l’escola francesa de principis del segle XX que tant va influir en la música de Blancafort. En l’acte de presentació del concert, Ros Marbà va insistir en “el gran esforç” realitzat pels néts del músic de la Garriga per recuperar aquesta obra del seu avi, que va ser qualificada com a “obra mestra de la música catalana” per Lluís M. Millet, quan es va estrenar ara fa 48 anys.
Josep Vila, director de l’Orfeó Català, considera que la reestrena de la Cantata representa una “gesta de recuperació del patrimoni musical català”.
Segons Manuel Romaní, un dels néts de Blancafort, aquesta obra és segurament “la més ambiciosa que va escriure, i la que li va donar maduresa. És una obra curiosa, totalment Blancafort però diferent del que havia fet”. Aquesta obra també li va servir per “abocar un munt de sentiments religiosos que tenia i que no havia expressat gens”. Romaní explica que ja feia anys que es parlava que s’havia de tocar aquesta obra. “Ara s’ha presentat aquesta ocasió de fer-la al Palau de la Música, a partir dels originals manuscrits de Blancafort, que no havia revisat mai però sí que havia deixat unes notes com s’havia de fer això”. Ara s’interpretarà en llatí, com era originalment.
{{ comment.text }}