El Teatre Auditori de Granollers celebrarà els seus 15 anys coincidint amb la temporada 2016/2017, és a dir, a partir d’aquest setembre fins al juliol de l’any que ve. Aprofitant aquesta efemèride, el seu director-gerent, Carles Ribell, ha explicat a EL 9 NOU que cal que l’equipament comenci una nova etapa: “Ens hem de tornar rebels”, afirma.
Per això, Ribell considera que l’any que acaba de començar és de transició per definir un pla director per als propers anys. “Els 15 anys han de marcar un punt d’inflexió i han de ser l’excusa per celebrar-ho, però la propera temporada també hauria de permetre començar a posar de manifest algunes novetats i noves implicacions”.
En aquest sentit, el director del Teatre Auditori diu que hi hauria d’haver un major apoderament de públics, amb més implicació d’aquests en el disseny dels projectes culturals. “Hi hauria d’haver un diàleg més estret entre l’espectador i el projecte per tal de construir-lo plegats”.
I perquè el contingut artístic agafi més densitat, Ribell afirma que es necessita una fórmula de relació amb els artistes perquè deixin la seva empremta dilatada en el temps, amb l’objectiu que la interrelació amb el públic vagi més enllà de la seva actuació, amb accions als barris o amb diferents col·lectius de la ciutat. “Aquest projecte ha de permetre incrementar la densitat de l’atractiu cultural de la ciutat, i que el teatre auditori sigui vist com un equipament cultural i un lloc de trobada, on hi passen moltes més coses al llarg de l’any”.
Ribell explica que s’han plantejat, tenint en compte que és un edifici molt tancat, de trencar aquesta barrera amb diferents accions com actuacions al vestíbul o un canvi en l’enjardinament exterior. “L’objectiu és aconseguir unes relacions més amables de l’edifici amb l’exterior. I que d’aquesta manera el públic hi pugui anar sense necessitat d’anar a veure un espectacle”. Per aconseguir aquests objectius també assegura que s’ha de “repensar” la cafeteria i veure quin paper hi pot jugar. “Hi ha una clara funció social d’aquests equipaments en la vida quotidiana que hem se saber conquerir encara més”.
I en aquest punt, el director del TAG diu que s’entra en la dimensió educativa, que ha d’anar més enllà del projecte Cantània, i incidint en el qüestionament del model curricular de les escoles. “Plantegem la necessitat que els infants connectin amb valors més originaris com l’aprenentatge artístic com una eina de creixement humà i personal per fer front al futur. Aquí hi hem d’incidir, per fer una tasca educativa i social”, explica Ribell. “Aquesta mirada la posem sobre la taula per construir el pla d’actuació dels propers anys”, afegeix.
Segons Ribell, el pal de paller ha de ser la programació, “que ha de continuar guanyant el lideratge que té en l’àmbit territorial”. En aquest punt, creu que és necessari que s’estructuri una xarxa de cooperació, suport i ordenació amb equipaments de poblacions dels voltants com Canovelles, la Garriga o Llinars. Aquesta col·laboració podria anar des de l’assessorament en al camp organitzatiu o administratiu (venda d’entrades, materials…) fins a la recerca de fórmules de contractació. “Tot això està per desplegar, i si avançar dins la ciutat ja és complex, fer-ho amb altres municipis requereix molt diàleg”.
Ribell, però, diu que ja han començat a sondejar algunes experiències, i que ja han tingut alguna conversa amb responsables de diferents municipis de la comarca per compartir alguns espectacles.
{{ comment.text }}