Ara, el Museu presenta els dos quadres a l’entrada de l’equipament dins la Troballa de la Col·lecció i com a acte paral·lel a l’exposició sobre el retrat “L’altre jo. De la màscara al ‘selfie’: figures i retrats al Museu Abelló”.
Un dels retrats és d’Aureliano de Beruete i Moret, fet per Joaquín Sorolla cap a l’any 1920, i el d’Isabel de Regoyos, pintat pel seu pare, Darío de Regoyos, el 1908. Aureliano de Beruete i Moret (1876-1922) era fill de pintor paisatgista Aureliano de Beruete i Moret (1876-1922) era fill del pintor paisatgista del mateix nom, alumne del prestigiós pintor realista Carlos de Haes i admirador de l’obra de Sorolla. El seu fill va ser el primer historiador de l’art que va accedir a la direcció del Museo Nacional del Prado, càrrec que va ocupar des de 1918 fins a la seva mort. Aureliano es va casar amb la filla gran de Darío de Regoyos, Isabel. Gràcies a ella i a la documentació conservada al Centre de Documentació del Museu, s’ha pogut conèixer la història d’aquests dos retrats, que són d’Isabel i del seu marit.
La documentació conservada al Museu està formada per la correspondència que van mantenir Abelló i Isabel de Regoyos entre
els anys 1964 i 1967, formada per prop d’una quarantena de cartes.
UN RETRAT INACABAT
Abelló va adquirir el retrat d’Aureliano de Beruete de la col·lecció privada d’Isabel de Regoyos el gener de 1965. El retrat que li va pintar Sorolla no va ser el primer. Sorolla va mantenir una estreta amistat amb el seu pare. El 1902 va realitzar uns retrats individuals d’ell i la seva muller, Maria Teresa Moret, i un altre del seu fill quan tenia 26 anys, tots ells conservats al Museo Nacional del Prado. Segons li va confessar Isabel a Abelló, aquest retrat no va ser gaire del gust del seu marit. Assegura que el trobava “massa elegant” per aquells temps. El retrat que es conserva al Museu Abelló va ser realitzat al voltant de 1920, quan Aureliano de Beruete era director del Prado, i es desconeixen els motius pels quals està inacabat.
Des del Museu apunten que potser va ser la sobtada mort d’Aureliano el 1922, i la de Sorolla, l’any següent.
Segons una fotografia conservada a l’arxiu del Museu i dels certificats d’autenticitat expedits pel nét de Sorolla, les mides del quadre original eren lleugerament més grans. Segons explica Isabel de Regoyos en una carta es va decidir tallar la pintura i mantenir la zona del rostre per disminuir la sensació d’inacabat.
A partir d’altres cartes, també s’ha pogut saber que el retrat de De Regoyos i el dibuix de l’Escórpora, que també s’exposa a la Troballa de la Col·lecció, van ser adquirits també directament per Abelló de la col·lecció privada d’Isabel de Regoyos.
{{ comment.text }}