Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La petita Babel de Sant Feliu

La Quintana, el carrer que travessa Sant Feliu de Codines, la seva artèria principal, és el motiu d’una exposició fotogràfica que divendres es va inaugurar al Centre Cívic La Fonteta.

  • El 9 Nou
  • 04/01/2014 | 7:00

La mostra, però, només és el punt de partida d’un projecte audiovisual i etnogràfic molt més ampli i molt viu que porten a terme dos veïns del carrer, el fotògraf Jordi R. Renom i l’antropòloga Maite Marín. “Aquest carrer és com una petita Babel amb moltes històries i molt diferents, que serveix per explicar la història de Sant Feliu a través de la seva vida quotidiana i els seus espais domèstics, però que també té una dimensió extrapolable a qualsevol situació del món”, explica Marín.

Els dos autors del projecte van anar a viure a aquest carrer ja fa més de 20 anys. “Era un carrer molt tranquil, al contrari d’ara, que s’ha convertit en un espai molt comercial i molt transitat. Té molta vida, però el fet d’haver-hi tants cotxes dificulta molt la relació amb la gent”. Davant aquesta situació i després d’adonar-se que havien documentat moltes històries a llocs tan llunyans com el Perú o l’Equador, però que coneixien realment el que passava al costat de casa, van decidir tirar endavant aquest projecte, a través de la seva productora, Nòmades.

El projecte va començar a partir d’un taller de fotografia que feia Renom, amb la documentació més física del carrer, per continuar treballant a l’interior de les cases, per explicar què passa darrere les finestres. Així, les 27 fotografies estableixen un diàleg entre elles. Una de les imatges, per exemple, mostra un grup de dones molt grans jugant a cartes, i una altra, un grup de noies que viu al pis del costat, que també fan una timba. “Són situacions iguals però amb un significat molt diferent”, comenta.

L’objectiu del projecte, per tant, ha estat i és “revelar aquest diàleg entre els espais de dins (íntim i domèstic) i de fora (el públic), de dalt (els balcons i les finestres des d’on mirar) i de baix (la gent que passa)”.

Fent aquest recorregut pretenen donar visibilitat a les vides domèstiques, fent èmfasi en la multiplicitat d’orígens dels habitants de Sant Feliu, incidint tant en allò que fa semblants les persones com també en el que els fa únics i originals.

UN AIGUABARREIG DE VEÏNS

“En fer aquest treball de documentació ens hem trobat amb moltes històries diferents”, comenta Marín. D’una banda, hi ha la gent que ha viscut tota la vida al barri, que ara ja tenen al voltant dels 90 anys, i dels quals només en queden quatre o cinc. És el cas, per exemple, de la Montserrat de Ca l’Ample, la veïna de més edat del carrer.

El carrer també va acollir aquelles persones de diferents regions de l’Estat espanyol que hi van arribar cap als anys 40 i 50, mentre que a finals dels 90, “quan el creixement econòmic semblava que no tindria fi, van arribar altres immigrants, procedents de països com el Pakistan, el Marroc, Mali, Equador o el Perú.

En la documentació d’aquestes històries no hi falten la dels joves que van arribar a finals del 2000, “buscant un lloc per fugir de la crisi, l’especulació i la ciutat, i crear altres formes de vida prop de la natura”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.