Santamaria va morir el passat 16 de febrer a Singapur quan visitava el restaurant que dirigeix la seva filla, Regina Santamaria, al país asiàtic, present el dia d’avui en l’homenatge de Prada de Conflent, de la mateixa manera que la seva vídua, Àngels.
“El seu vessant gastronòmic, aclaparadora de la seva personalitat, amagava el seu gran compromís amb el país”, ha assenyalat el vicepresident de l’UCE, Jordi Casassas, sobre el fundador del restaurant Can Fabes.
Guardonat amb set estrelles Michelin en el conjunt dels seus restaurants, Santamaria “sempre deia que era català, sempre posava per davant la seva catalanitat, el seu compromís amb el país i la terra”, ha destacat l’especialista gastronòmic Jaume Fàbrega.
Fàbrega ha caracteritzat el cuiner com un “intel·lectual, que viatjava, es documentava, escrivia notes, s’interessava pel pagès i pel pescador”, que es guiava per la senzillesa a la cuina.
“No era del tipus de cuiners tancats en un laboratori que creen des d’allà, sinó que es relacionava amb la terra i el seu producte”, ha assenyalat Fàbrega abans de lamentar l'”absurda i polèmica campanya de confrontació” amb Ferran Adrià que va acompanyar Santamaria en els últims temps de la seva vida i que “en realitat, no existia”.
Especialment emotiva ha estat la intervenció del seu íntim amic Martí Boada, que ha destacat els orígens de “proletariat no industrial” i els “valors no burgesos” en què es va forjar Santamaria a la seva localitat natal, Sant Celoni, als peus del Montseny, i que van marcar la seva vida i la seva personalitat.
Boada ha recordat el seu compromís social en els anys del tardofranquisme, en què va estar present en “tots els moviments cívics del Baix Montseny”, època en què es nodria intel·lectualment del sacerdot i activista Lluís Maria Xirinacs.
El seu amic, “des de petits”, ha forjat el terme de “gastronomia d’alliberament nacional” per definir la cuina de Santamaria. “Era un solemne patriota, genèticament catalanista”.
Boada ha lamentat la “incomprensió” que va patir arran del seu llibre ‘La cuina al nu’ i el “linxament mediàtic” del qual va ser víctima per part de “trenta o quaranta tenors” del país.
“Santamaria estimava el Montseny i els productes del Montseny, estimava els Països Catalans i els seus productes, i amb això feia un producte de referència”, ha assenyalat el president de CIEMEN, Aureli Argemí, per concloure l’homenatge.
{{ comment.text }}