Organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través d’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans, alguns excepcionals i que no estan exposats habitualment. A través d’aquests elements es resumeixen 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria amb l’objectiu de ser una via d’aproximació al passat a través de la rica cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.
L’exposició incorpora informació i objectes de troballes singulars recents com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de Can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític dels Seró a la Noguera i la Cova de Montanisell, entre altres. Alguns d’aquests materials encara estan en estudi.
La mostra està estructurada a partir d’un preàmbul i una introducció, que dóna pas a vuit àmbits temàtics i, al mateix temps, cronològics: Primum in humus, Un mort un sepulcre, Imatge dels vius, El problema dels que morien lluny, Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge, De sols a acompanyats, L’enterrament de les elits i Denique in cineris.
El visitant també podrà trobar quatre recreacions de diferents tipus d’enterraments característics de la prehistòria, tres de les quals realitzades per l’il·lustrador Pep Boatella.
La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.
{{ comment.text }}