“Per la manca de participants només vam poder renovar el títol de pubilla, que aquest any és la Maria Rocabruna, i va ser renovat un any més l’hereu Adrià Guirado, ja que, per experiència dels que formem l’associació, quan es perd un títol costa molt tornar a començar”, explica Iban Sangrador, president de l’Associació de Pubillatge Llinarsenc.
Alguns anys eren les entitats les que proposaven la candidata a pubilla per, després, en un acte de la festa major, votar per escollir-la. Sangrador diu que “l’elecció de la pubilla i l’hereu no és pas un concurs de bellesa, com molts pensen; en aquesta tradició, qui guanya és qui té més coneixements de cultura”. Normalment les proves per ser pubilla o hereu “consten d’un examen escrit amb preguntes d’actualitat, cultura i història; i un altre d’oral per saber si la persona és competent a l’hora de parlar en públic”, afegeix el president de l’entitat. La primera pubilla de Catalunya es va escollir fa més de 40 anys; en aquella època gairebé tots els pobles tenien la seva pubilla i es presentaven al concurs de pubilla de Catalunya, una figura que va néixer en l’època de la repressió com una de les poques formes de promoció de la cultura catalana; la pubilla, figura clau en una casa catalana a l’edat mitjana, rebia l’herència en cas de no haver-hi fills mascles a la família, d’acord amb el codi civil català de l’època.
A Llinars l’elecció de la pubilla i l’hereu es fa des del 2007. Fa molts anys s’havia fet ja l’elecció de la pubilla, i la figura de l’hereu no es va introduir dins del pubillatge fins l’any 2000, quan el Foment de les Tradicions Catalanes va decidir introduir la figura de l’hereu per mirar d’atraure més gent a al món del pubillatge. No va ser fins al 2002 que es va escollir el primer hereu de Catalunya.
UNA TRADICIÓ QUASI PERDUDA A LA COMARCA
El pubillatge al Vallès Oriental s’ha perdut en els últims anys, i Llinars queda com a únic exemple d’aquesta tradició. L’any 2007, quan Llinars va recuperar l’elecció de la pubilla i l’hereu, es va perdre el pubillatge de Sant Celoni. El 2010 es va perdre Cardedeu i l’any següent es va perdre Sant Antoni de Vilamajor. També, de retruc, es va perdre el pubillatge Comarcal del Vallès Oriental: l’última pubilla que es va escollir va ser Joanna Riera de Cardedeu i l’hereu, Bernat Parera de Sant Antoni de Vilamajor. “La situació actual d’aquesta tradició és bastant desigual, ja que hi ha zones on s’està aconseguint recuperar, com a la comarca de la Selva, on només fa dos anys que han escollit representants comarcals. Però hi ha altres zones com el Vallès on costa tornar a arrencar la tradició” explica Iban Sangrador.
{{ comment.text }}