El fons, negre, i el focus, els ulls brillants dels fotografiats: un centenar de pagesos de tota la vida, dels que es neguen a deixar els hàbits més tradicionals que van créixer amb ells. Són alguns dels pagesos, pastors i ramaders anònims de la vintena de municipis vinculats històricament amb el Parc Natural del Montseny.
Mariano Pagés, veí de Santa Maria de Palautordera i d’origen argentí, va inaugurar l’exposició fotogràfica “Retrats del Montseny, fesomies de la terra” el divendres passat al Museu Etnològic del Montseny, a Arbúcies.
El que més destaca de les fotografies en blanc i negre de Pagés és la importància que pren la mirada del retratat gràcies al joc de llums. Se centra en els ulls i no en les cicatrius o les arrugues de la pell. “Vull comunicar el paisatge a través de la mirada –o l’ànima– de la persona. És el Montseny, però en la forma més humana possible”, assenyala el fotògraf i arquitecte, que sempre ha tingut una inquietud per conèixer més a fons l’estil de vida rural tant de Catalunya com de l’Argentina. De fet, l’any passat ja va publicar un llibre amb imatges d’elements arquitectònics emblemàtics del Montnegre i Corredor, un massís lligat amb municipis del Vallès Oriental com Sant Celoni, Llinars, Vallgorguina i Vilalba. Amb Estels, ermites i esglesioles del Montnegre i el Corredor, Pagés va posar a la pràctica la fotografia de paisatges i arquitectura. Amb el seu últim treball, el fotògraf ha necessitat moltes més hores de feina, paciència i psicologia. “Sempre he fet fotos relacionades amb arquitectura i fins que no he tingut 40 anys no m’he atrevit amb els retrats. L’apropament a una persona pot arribar a ser molt lent i s’ha d’anar amb cura. Estàs treballant amb la intimitat d’una persona, que es queda com nua a través de l’objectiu de la càmera”, explica Pagés.
Per fer sentir el màxim de còmodes els fotografiats, Pagés va començar fent una ronda d’entrevistes personalitzades sense enregistrar-les. A més, les va fer a casa dels pagesos per no fer-los desplaçar. “De vegades compartíem un porró o un dinar. Parlàvem del temps, de l’hort, dels pagesos que acabava de retratar i que probablement coneixien… Al final, se sentien còmodes i fins i tot em preguntaven quan començaria la sessió de fotos”, comenta el de Palautordera. Llavors, amb quatre llums i una tela de fons, començava a disparar.
Plasma el rostre dels que encara munyen les vaques a mà i dels que fa pocs anys no tenien electricitat, o els que, encara que en tinguin, prefereixen cuinar amb carbó. Són majoritàriament primers plans, però també s’observen plans complets o americans. Són sobretot persones d’edat avançada, però no es tracta d’una mostra dedicada als pagesos més veterans, sinó als que opten pels mètodes més rústics. “També hi ha gent de 40 anys sense fills que viu de manera autosuficient i bastant aïllada al Montseny”, aclareix el fotògraf.
EXPOSICIÓ, AUDIOVISUAL i LLIBRE
Un centenar de persones van assistir a la inauguració d’Arbúcies, on es va mostrar una quarantena de les fotos fetes per Pagés, la producció audiovisual que va sorgir de les entrevistes amb els protagonistes, i el llibre amb tot el material gràfic i una introducció de vuit pàgines escrites pel propi autor. El llibre inclou totes les obres del projecte, mentre que a les exposicions només hi haurà la selecció dels retrats dels pagesos del poble on s’exposi la mostra. “Retrats del Montseny” recorrerà els diferents municipis del Parc Natural del Montseny i altres localitats de Catalunya.
Els pagesos retratats del Vallès Oriental són d’Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró, la Garriga, Fogars, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Llinars i Vilalba Sasserra. El llibre ja està a la venda i costa 29,5 euros.
{{ comment.text }}