És una reflexió sobre Nova York i els seus habitants, sobre la relació entre la vida quotidiana a Manhattan i l’omnipresència dels grans gratacels, representats pel World Trade Center (les Torres Bessones). Aquesta relació va canviar en el mateix moment que es van enfonsar les torres.
El primer àmbit de l’exposició són imatges fetes amb estil fotoperiodístic de persones que habitaven a Nova York abans de l’11-S. En el segon àmbit es veu una zona central amb la presència física i conceptual de les torres, amb dos elements verticals de dos metres, reforçats en la seva base per una zona fragmentada que reflecteix la iconografia utilitzada per l’Empire City Subway de Nova York a l’hora de planificar moviments en el subsòl.
{{ comment.text }}