“Estem ja gairebé a la fase final, fent la part de museïtzació del plafó, i la seva reintegració. El que queda per fer són les últimes neteges i l’acabat”, ha explicat Débora Iglesias, una de les dues restauradores juntament amb Isabel Parra, que treballa aquests dies al Museu de Montmeló. El resultat d’aquests treballs els van presentar diumenge dins la Setmana de la Ciència a Mons Observans.
Les últimes tasques de restauració van començar a l’estiu, però al Museu ja es pot contemplar la primera part del plafó, que es va restaurar el 2006. “En conjunt, amb el que ja està exposat al Museu, ja tindrem la forma d’una estança, i es podrà visualitzar la decoració de tot l’espai”. La nova part fa 1 metre 50 centímetres, aproximadament, comptant la reintegració que s’ha fet, és a dir, la part que hi afegeixen les restauradores perquè es pugui comprendre tot el conjunt.
La tècnica que utilitzen per a la restauració comença amb la preparació del mur amb morterades de calç i de sorra, de la més magra a la més grassa, per acabar amb els estucs a l’última capa. “Fem servir diferents capes de restauració fins a arribar a la final, amb l’estuc que deixa un acabat més uniforme”, ha explicat la restauradora. “Amb aquests treballs pràcticament acabarem l’àmbit 5, i ja podrem explicar com estava decorada una estança del jaciment”, explica la directora del Museu de Montmeló, Montse Tenas.
La directora comenta que es van trobar un centenar de fragments de pintura mural en diferents llocs. Quan fa més de 2.000 anys l’assentament va quedar abandonat, una a una totes les estances es van ensorrar i van anar perdent les pintures murals que les decoraven. Alguns fragments es van localitzar en cisternes. Pel que fa als de l’àmbit 5, les pintures que hi van aparèixer formaven grans blocs que encara mantenien la disposició original, i això permet la recuperació de conjunts de majors dimensions, gràcies als treballs de restauració i consolidació que s’han anat fent des de l’any 2006.
En el moment de la descoberta, però, moltes de les pintures presentaven nombroses esquerdes, fissures i, fins i tot, pèrdues significatives de la capa pictòrica provocades per les condicions mediambientals de l’entorn en què havien estat enterrades durant més de 2.000 anys.
Segons Tenas, la idea és que al final es puguin acabar restaurant tots els fragments, i presentar al Museu de Montmeló una exposició monogràfica del jaciment i de les seves pintures murals. “Aquesta mostra haurà de complementar les visites al jaciment de Mons Observans”.
Actualment, i des del 2013 ja hi ha una exposició temporal que presenta els fragments de pintura que es van restaurant any rere any. “L’anem perllongant fins que es faci la definitiva”, diu Tenas. Iglesias diu que seria “molt interessant” tenir tot el conjunt museïtzat, però sempre falta trobar els mitjans per portar-ho a terme. La darrera restauració s’ha fet gràcies a un ajut concedit per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
{{ comment.text }}