Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Passió gegantera

Després de detectar que l’edat mitjana de constructors de gegants anava creixent, la FAAOC i l’Escola Massana, van fer la primera oferta formativa perquè artistes es poguessin especialitzar. Dos dels participants van ser Arnau Guardi, de Llinars, i Carlos Morillo, de Montornès.

  • El 9 Nou
  • 14/03/2016 | 7:00
  • 0

ARNAU GUARDI
Arnau Guardi, de 19 anys i veí de Llinars, és una de les 18 persones que es van apuntar al curs. “Tenia molt clar que el volia fer per aprofundir coneixements, tant teòrics com pràctics, i la veritat és que estic content amb el resultat”, explica Guardi, que des de fa un any ja té el seu propi taller de construcció de gegants i d’escenografies a Llinars. Anteriorment ja havia fet altres cursos, a més d’haver treballat durant un temps al Taller Sarandaca de Ramon Aumedes, a Granollers.

Guardi, procedent d’una família molt lligada des de sempre al teixit associatiu, es defineix com un apassionat d’aquest ofici i de tot el que estigui relacionat amb la cultura popular. També és cap de colla dels gegants de Llinars i forma part de la colla de diables.

Com a projecte final del curs havia de fer una figura que, de moment, és una sorpresa i no s’exposa a la mostra que hi a sala d’exposicions d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous de Barcelona, amb els treballs dels participants. “La figura que he creat serà per al poble de Llinars, i s’inaugurarà amb motiu de la celebració dels cinc anys de la colla gegantera, el proper 15 de maig”, ha explicat Guardi. Només ha desvelat que és una figura de bestiari vinculada a Llinars.

En el seu taller, Guardi tant es dedica a la construcció de nous gegants –ara està fent la gegantona de Sant Celoni– com a la restauració de vells, també els de Sant Celoni. “Hi ha molta figura i de molts anys, i sempre necessita un manteniment perquè amb els balls s’acostumen a deteriorar”, explica.

CARLOS MORILLO
Carlos Morillo, també de 19 anys però veí de Montornès i estudiant de segon de Belles Arts, a Barcelona, està d’acord que s’han de fer coses perquè l’ofici de constructor de gegants i d’imatgeria festiva no mori. Per això celebra la realització d’aquest taller en què va poder aprofundir en coneixements teòrics (ús de materials, història del folklore i l’artesania…) i pràctic, en què podien fer tot tipus de gegants, capgrossos, mulasses, aus Fènix…

Morillo, que també és geganter i aficionat a la fotografia de festes populars, va escollir construir una geganta de cartró-pedra. “La fibra de vidre és un material més nou, però a mi m’agrada allò més tradicional”. El seu procés de treball comença fent l’escultura en fang, per després fer un motlle d’escaiola, omplint-lo amb cartró, polint-lo i pintant-lo amb pintura a l’oli.

La figura que representa la geganta, de tres metres d’alçada, és Margarida Olivera, l’última dona jutjada pel delicte de bruixeria per part de la Inquisició a Montornès, el 15 de març de 1620. “L’he feta amb roba antiga, portant a la mà un papir obert amb la seva sentència i a la butxaca del vestit, diverses plantes naturals”, explica Morillo.

De moment, el jove vol acabar els estudis però en el futur es planteja, més que construir figures, restaurar-ne. “Hi ha unes 5.000 figures de gegants, i sempre n’hi ha per arreglar”, afirma. Morillo considera que s’ha de millorar la tècnica però al mateix temps s’han de mantenir les tradicions antigues, “i arreglar-les com es feia en aquella època”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.