En això es va convertir la perfomance que Zoë Valls i Eduard Van der Pla tenien programada ara fa un mes a l’Espai Obert com a activitat paral·lela a l’exposició “Jordi Pagès Collage(s)”, i en què un d’ells s’havia de llançar cinc litres de sang a sobre, recordant les accions de Jordi Benito.
La protesta va posar punt i final a una setmana en què performers i responsables del Museu no es van arribar a entendre sobre la performance que s’havia de fer. Mentre que des de l’equipament asseguren que no van trobar cap col·laboració dels dos protagonistes de l’acte tot i que van acabar preparant la sala per poder fer la seva acció inicial, els dos performers es queixen del tracte rebut i les formes, i asseguren que se’ls van posar moltes traves i condicions per portar-ho a terme. “Ens vam sentir molt aclaparats i estressats. Vam tenir la sensació que per un cantó tot aquest tema els feia mandra i, per l’altre, por. No entenem gens la seva actitud”, explica Van der Pla, que juntament amb Valls ja havien fet aquesta acció a París i a Londres.
La polèmica es va començar a gestar uns dies abans que es fes l’acte, previst per al 17 de gener. Tant Van der Pla com Jordi Pagès han explicat que des del Museu els van dir que no veien clara l’actuació i que els van aconsellar de no fer-la perquè no volien desperfectes. “Quan els vam preguntar si ens censuràvem ens van dir que no, que només era per qüestions tècniques”, expliquen. “Al cap d’uns dies vam rebre un e-mail molt llarg del Museu en què ens permetien fer l’acció però amb moltes condicions, entre les quals, no moure unes taules que hi havia a la sala, i que resulta que eren uns cavallets amb fustes”, explica Van der Pla.
Glòria Fusté, del Museu, explica que es van posar en contacte amb ells com fan sempre amb qualsevol persona que hagi de fer un acte al Museu per veure quins mitjans tècnics necessita. “Volíem parlar amb ells i que ens ho expliquessin tot per poder preparar l’equipament perquè l’acció es feia en la mateixa sala de l’exposició, amb la utilització de sang i sal, però no van voler venir mai al Museu per preparar tota la logística”. A partir d’aquí, explica Fusté, va contactar amb Pagès. “Des del Museu vam decidir assumir el risc i tirar-ho endavant perquè ens sabia greu que no es pogués fer la performance, però no trobàvem gens normal que no haguessin volgut venir a veure el lloc on s’havia de fer”. A finals de setmana també els van enviar un mail. “Els vam acabar dient que el Museu estava preparat i que els esperàvem diumenge. Unes hores abans de l’acte vam folrar tota la part del bar i l’accés a la zona de serveis amb plàstic”, explica Fusté.
Valls i Van der Pla, però, van decidir convertir la performance en una acció de protesta, tirant a l’aire uns papers en què hi havia impresa la frase “Al Museu de Granollers no volen moure ni una puta taula”, arrencant el plàstic i tirant a terra les taules amb els poemes a sobre.
Fusté diu que no entén per què al final van decidir fer aquesta acció si havien preparat la sala per fer la perfomance. “En comptes d’això van estavellar la taula central, van trepitjar els papers amb poemes que hi havia a sobre, van arrencar el plàstic… La veritat és que no ens esperàvem aquesta resposta amb tan mala idea, sobretot després que se’ls hagués convidat reiteradament a venir al museu per preparar la logística”.
PAGÈS: “hO ATRIBUEIXO A UN MALENTÈS”
Pagès, per la seva banda, no entén la reacció que van tenir des del Museu, i considera que va estar una mica fora de lloc. “Em vaig sentir indignat. Crec que van voler complicar-ho tot molt. Jo ho atribueixo a un malentès una mica greu”, comenta l’artista granollerí. “Pensa que fa exactament 35 anys que Benito va fer una performance en el mateix espai en què esquarterava un vedell i la gent s’ho mirava des de dalt. El que havien de fer ells dos era una cosa ingènua comparat amb el que feia Benito”, afegeix.
Tot i això, l’artista està molt content amb els actes que va programar al voltant de la seva exposició. “Va venir molta gent i va agradar molt”, afirma.
{{ comment.text }}