En la inauguració, el mateix Mateo va fer una explicació de cada una de les fotografies i va convidar a visitar aquests indrets del massís.
Alguns dels indrets que es poden veure a la mostra són coneguts per l’altura o la quantitat d’aigua que cau, mentre que d’altres ho són per les llegendes: des de salts d’aigua de fins a 130 metres, com el de Gualba, fins a enigmàtics gorgs on s’amaguen les dones d’aigua. La majoria de les fotografies s’han fet a Gualba i Arbúcies, però també n’hi ha d’Aiguafreda, Tagamanent o Sant Pere. La primera fotografia que el visitant es troba és precisament de Sant Pere, el salt de la mina del Samont: un salt d’aigua que també es pot veure glaçat. Ricard Mateo va apuntar que molts dels llocs fotografiats “són desconeguts” i que hi ha moltes més fotografies de les que s’exposen que poden formar part d’una exposició més endavant. L’autor va recomanar a qui volgués anar a veure els salts d’aigua i els gorgs que hi vagi ben preparat perquè hi ha mosquits i ortigues; cal anar amb botes de muntanya o calçat que no rellisqui i amb pantalons llargs. Així mateix, Mateo va explicar que a alguns s’hi pot arribar bé i són de fàcil accés, però d’altres tenen molta dificultat i cal anar ben equipat amb cordes i casc, i acompanyats.
Alguns dels salts que es poden veure a la mostra han estat fotografiats a l’hivern perquè a l’estiu les fulles dels arbres no els deixen veure. Ricard Mateo va destacar el salt d’aigua del sot de l’Infern de Dalt, que “és una meravella de la natura on l’aigua salta polvoritzada”, va assenyalar. També va esmentar el salt d’aigua de Corbera de Dalt, que “és un dels més espectaculars del Montseny per la seva altura”, va dir, i el de Gualba: “és impressionat la quantitat d’aigua que baixa quan després de moltes pluges buiden el pantà de Santa Fe”, va comentar.
Higini Herrero, coordinador de l’exposició, va destacar la importància de l’aigua al Montseny. “El massís és molt ric en aigua, encara que no ho sembli. El 80% de l’aigua embotellada que es comercialitza surt del Montseny”, va assenyalar. La Mongia ja havia acollit dues exposicions de Ricard Mateo, una sobre el patrimoni perdut de Sant Pere de la Vilamajor i l’altra de curiositats del Montseny.
{{ comment.text }}