Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Relleu a Casa Sala

Can Bartomeu o Casa Sala, un dels establiments més emblemàtics de Castellcir amb una història de prop de 100 anys, canvia de mans.

  • El 9 Nou
  • 05/06/2015 | 13:00
  • 0

Albert Sala, que l’ha regentat des del 1973, ha arribat als 67 anys i ha decidit que ja n’hi havia prou i que s’havia de jubilar. A partir d’ara ho portarà una altra veïna del poble, Leo Bouzo, i s’evitarà així el tancament d’un establiment amb tanta història per al municipi.

Actualment és l’únic bar del poble, i compleix diverses funcions, a més de la de bar pròpiament dit. És el lloc per jugar i discutir en animades partides de botifarra. Havent dinat també fa de casal d’avis i és un lloc on s’hi poden veure tots els partits de futbol, a més d’exercir, en ocasions, de punt d’informació. Amb el temps s’ha convertit en el punt més important de la vida social del poble.
Albert Sala el va començar a regentar el 1973 conjuntament amb la seva mare Irene, arran de la mort del seu pare, Enric. Abans, però, ja hi treballava.

L’avi de l’Albert, Salvador Sala, va adquirir el 1905 les cases de Cal Bartomeu i Cal Xapano, lloc on hi ha els diferents serveis. Aquest, amb els diners que guanyava sobretot de la recollida de tòfones, va aconseguir deixar la casa paterna de les Solanes, casa d’on eren masovers, per instal·lar-se al carrer. Els familiars no saben exactament l’any en què l’establiment es va obrir al públic, però asseguren que abans de la Guerra Civil ja funcionava com a tal.
Aquells anys, al mateix carrer, hi havia un altre establiment, Cal Tut.

En els anys de la postguerra i fins als 60 aproximadament, però, va ser l’únic bar i botiga de poble. Fins ben entrats els 50, s’hi feia ball cada diumenge després de resar el rosari. També era l’organitzador de la festa major fins als 70, aproximadament, època en què també feien de restaurant.

OFERTA CANVIANT AL LLARG DELS ANYS

La botiga proveïa de tot el necessari per a la casa, des de fruites i verdures fins a productes de farmàcia, passant per carn, perfums, productes de drogueria, de quiosc, papereria, postals i records, estanc i bodega. I així ha continuat fins a l’actualitat, encara que a partir dels 60, al mateix carrer, s’hi va establir un forn i botiga de queviures. Des de fa unes dècades, amb la irrupció dels supermercats, alguns articles han anat desapareixent de les prestatgeries, com els de conserva, neteja i perfumeria, però altres han pres més rellevància, com els de carnisseria. Els familiars expliquen que ara, com tantes altres botigues del poble, serveix per suplir el que la gent s’ha oblidat de comprar al súper o per esperar la compra grossa del cap de setmana. Durant aquest temps, l’estanc ha continuat invariable, mentre que el bar és obert tot el dia.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.