Per què i quan va néixer el PEN?
El PEN Club neix l’any 1921 a Londres de la fundadora Catherine Dawson Scott per donar acollida als escriptors que han quedat errants –alguns fins i tot apàtrides– després de la Primera Guerra Mundial i esperant que no passi cap altre desastre. La idea s’escampa i pocs mesos després neix el PEN francès i el PEN català.
Els objectius fonamentals d’abans i d’ara encara són els mateixos?
Van néixer amb la voluntat de ser una plataforma de projecció de la nostra cultura i la nostra llengua a fora. I sempre amb un esperit solidari. Però allò va canviar i ara tenim tres potes d’actuació: la defensa del dret de la llibertat d’expressió, aquí i arreu del món: ajudar els escriptors perseguits o amenaçats. Les altres dues són el mutu coneixement entre literatures a través de la traducció i la defensa dels drets lingüístics.
Encara hi ha casos a l’Estat espanyol en què s’hagi de defensar la llibertat d’expressió?
Fa ben pocs anys, i en plena democràcia, el cas d’Egunkaria i d’Egin. La periodista Teresa Toda, directora d’Egin, va estar anys a la presó i mai no se li va fer cap judici ni se li va trobar cap causa demostrable.
A fora els conflictes deuen ser inacabables…
Els conflictes es desplacen en el temps, però sempre n’hi ha. Per exemple, a Cuba. Hi ha PEN, però és a l’exili. A Rússia hi ha una censura i una repressió molt gran. Justament aquest octubre commemorem els 10 anys de l’assassinat de l’Anna Politkóvskaya, que va ser un cas PEN.
Què vol dir “un cas PEN”?
Quan hi ha un escriptor que llança l’alarma que és perseguit, el PEN desenvolupa la seva crida i tres centres PEN poden apadrinar el cas per fer-ne seguiment. Des del PEN català la vam apadrinar i va venir tres vegades a Barcelona. I aleshores ens explicava les amenaces que tenia i que, dissortadament, van acabar amb el seu assassinat.
Ara mateix tenen algun cas apadrinat?
Ara tenim una escriptora turca represaliada pel règim d’Erdogan… Es diu Asli Erdogan, com ell. Hem estudiat el seu cas i a la web ja el publicitem juntament amb la seva obra perquè tingui difusió. I des de Londres es fan altres feines. El 2006 vam contribuir a fer una xarxa de ciutats refugi que acullen escriptors que corren risc. Ho són Barcelona, Girona i d’aquí poc Palma de Mallorca.
Com està de salut la literatura catalana?
Tenim un estat que no ens afavoreix en res, però busquem la manera de sortir a fora per buscar complicitats. La nostra literatura té bona salut. Sembla un miracle, però les noves generacions estiren amb força amb visions interessants.
Albert Forns, Anna Ballbona, per dir dos autors joves de la comarca…
Són gent de talent que comencen i tenen futur. Estan en aprenentatge i aniran pujant. Tenen coneixement de la llengua i bones idees…
Vostè és l’editora del llibre que l’editorial Alpina prepara amb tots els textos publicats pel granollerí Amador Garrell i Soto. Quina importància tenia Garrell més enllà del dibuix, la pintura i el grafisme?
Amador Garrell és un personatge molt important a Granollers. A banda del seu potencial artístic, descobrim els escrits d’un home que viu amb el segle i és testimoni del model de vida de la ciutat. Sense els testimoniatges d’aquesta gent no ens explicaríem la ciutat com és avui. És una mirada privilegiada d’una persona de cultura que t’explica un món que ja ha desaparegut, però que els fills encara mig reconeixem. Salvar aquesta memòria és molt important!
{{ comment.text }}