L’Esbart Dansaire de Granollers ja té recollida la seva història en un llibre. Josep Capdevila, pare de dues balladores de l’entitat i actualment membre de la junta, ha estat l’encarregat de furgar en els 75 anys d’història –ara ja en té 77– i d’explicar-la, a través de paraules i de fotografies, en les pàgines del volum número 18 de la col·lecció Coneguem Granollers, que es presentarà aquest divendres a 2/4 de 9 del vespre a la Casa de Cultura Sant Francesc.
L’obra és fruit d’anys d’investigació de Capdevila, ja sigui en arxius, biblioteques o fent entrevistes a persones que, en un moment o altre, han estat vinculades amb l’entitat. La història recollida en el llibre comença el febrer de 1932, amb la primera ballada, i acaba amb l’espectacle Aleatori, que va estrenar el novembre de 2008. De manera cronològica, l’autor explica l’evolució de l’entitat, marcada per unes dates assenyalades.
El 1939, per exemple, es reprèn l’activitat de l’Esbart, després del tall que va suposar la guerra, gràcies al fet que el senyor Sala –un dels principals noms lligats a l’Esbart– va anar a buscar altre cop els nens que havien ballat el 1936. El 1942 es va crear la segona colla infantil, i el mateix any, l’Esbart va sortir en una fotografia a la portada de La Vanguardia ballant a la plaça Sant Jaume en una recepció a Franco. Quatre anys més tard van ballar al Palau de la Música, i el 1950, va tenir lloc una altra renovació. “En aquesta època, a més de ballar, feien molt teatre”, remarca Capdevila.
L’altra renovació va arribar el 1958 i va durar fins al 1964. Des de llavors i fins al 1973, l’activitat va cessar. El 1973, la Sección Femenina de Coros y Danzas va muntar un grup de dansa tradicional i van cridar com a professor el senyor Sala. “I aquí va tornar a començar l’Esbart”. El 1977, es crea l’Agrupació Folklòrica de Granollers i, per primera vegada, es redacten uns estatuts propis.
Una altra data que remarca Capdevila és la de l’any 1991, quan només hi ha nou nens i dues mestres, Conxita Armengol i Núria Maynou, que s’ho han de fer tot elles soles. A partir d’aquí, les dues mestres es planten i demanen als pares si se’n poden fer càrrec. “A partir d’aquí és quan comença la història més moderna de l’Esbart, es fan uns estatuts nous i entra Raimon Soler com a president i Carles Masjuan –l’actual president– com a membre de la junta”, explica Capdevila. El 1999 es va estrenar el primer espectacle, Batecs, i al llarg del 2000 en van arribar altres com Blauncs, amb el Cos de dansa, o Plou i fa sol, en Risto balla sol, amb les colles infantils.
{{ comment.text }}