Això ho explica una de les descendents de mossèn Mateu, la seva rebesneboda Mercè Masjuan i Matheu, autora d’un extens treball d’investigació sobre els orígens i la vida del personatge, molt lligada a les ciutats australianes de Perth i d’Albany.
La inauguració del nou edifici es farà segurament durant aquest primer trimestre escolar –a Austràlia el curs comença al febrer–. Masjuan recull en el treball les declaracions del director de l’escola, Bradley Hall, que considera que “posar el nom de mossèn Mateu significa que la seva visió i la seva iniciativa serà honorada i recordada”. El director recorda que mossèn Mateu va ser molt proactiu a promoure l’educació a Albany, molt abans que hi haguessin obertes les escoles del govern, a portar les Germanes a Albany i a convidar els Germans Cristians a Albany a mitjans del 1890 per establir una escola de nois.
L’extens treball de recerca ha portat Masjuan a descobrir tot tipus de detalls de Facundo Mateu i Cassà, nascut el 28 de febrer de 1842 a Can Roca de Marata, fill de Josep Matheu Junqueras i de la seva primera esposa, Bonaventura Cassà i Corominas, de Can Cassà. Tant Masjuan, que viu a Can Roca, com altres familiars, sabien que tenien un avantpassat que va ser capellà a Austràlia, però només conservaven alguna foto i alguns documents de la seva partida de defunció, que havia tramitat el besavi de Mercè Masjuan. A finals dels 80, remenant aquests papers, ja se li va despertar la curiositat, però no va ser fins l’agost del 2010 que va viatjar fins a Austràlia després d’haver fet els primers contactes, a través d’internet, amb l’arxiu de Nova Nòrcia i amb l’arxidiòcesi catòlica de Perth. A Austràlia, Masjuan s’hi va passar quatre mesos, que va aprofitar per investigar i, al mateix temps, aprendre anglès.
Un cop feta tota la recerca, l’agost passat va escriure el treball, que ella mateixa defineix “com un llibre sense estar imprès com a llibre”.
Facundo Mateu, explica Masjuan, va marxar a fer de missioner a Austràlia el 1871 juntament amb el granollerí Martí Griver. “Allà va fer molta feina. Els primers cinc anys va estar a Perth i després va ser nomenat administrador del districte d’Albany, on es va quedar 27 anys”. Hi va fundar la parròquia de Sant Josep, i avui dia, Mateu encara és el capellà que hi va estar més anys. Tal com explica la seva descendent, a Albany “va estar implicat al màxim per millorar el poble, tant en l’aspecte catòlic com en l’educació dels infants”. A més de fundar l’església de Sant Josep, va portar els germans Cristians per l’educació dels nens, va construir la nova rectoria New Camfield i va treballar conjuntament amb les Germanes de Sant Josep de l’Aparició per l’educació des les nenes.
Masjuan destaca que, després de marxar a Austràlia, només va tornar una vegada a Marata. “Va arribar l’1 de maig de 1900. Això ho sabem segur perquè conservem un escrit que li va fer el meu besavi Miquel Matheu, que en aquell moment tenia 13 anys”. Facundo Mateu va marxar d’Austràlia pels problemes de salut, després que el bisbe de Perth li atorgués 12 mesos de vacances perquè anés a casa seva a restablir-se. Abans d’anar a Marata, però, va viatjar a Nova Zelanda amb l’objectiu de prendre banys d’aigua calenta, i també va visitar París i altres ciutats franceses. “El 17 de gener de 1901 va marxar de Marata i ja no va tornar més”.
Quan va tornar a Austràlia la seva salut no havia millorat gaire, i es va retirar al monestir benedictí de Nova Nòrcia, on va viure fins al 1909. El darrer any de la seva vida el va passar a Perth, la seva antiga diòcesi. El diumenge 28 d’agost de 1910 va celebrar la seva darrera missa, i el 4 de setembre va morir a l’Hospital de les Germanes de Sant Joan de Déu.
{{ comment.text }}