Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Una noia de Cardedeu relata en un llibre com va superar la seva anorèxia

La jove de Cardedeu Maria Cuesta, de 20 anys, ha recollit en un llibre les seves vivències al voltant de l’anorèxia que va patir entre els 12 i els 16 anys. El llibre, que es presenta aquest dijous a Cardedeu, també és un relat sobre com superar la malaltia.

  • El 9 Nou
  • 29/03/2010 | 12:51

Amb la mateixa serenitat que quan parla, Maria Cuesta ha escrit, en un relat sensible, un llibre sobre la superació de la seva anorèxia. La jove de Cardedeu, de 20 anys, hi ha abocat tot un procés de reflexió madur, quatre anys després de rebre l’alta mèdica. “La curació és una qüestió emocional, la saps tu, no te la diuen els metges”, puntualitza.

A La meva anorèxia, Maria Cuesta explica què li passava pel cap en els moments més durs de la malaltia i la seva veu es complementa amb les vivències de la mare, el pare i la germana, que també escriuen, cada un, un capítol del llibre. Diu que li ha calgut la distància emocional suficient per sentir-se prou forta per reviure la malaltia, un procés que va començar i acabar aquest estiu fins a presentar l’esborrany del seu llibre a l’editorial al mes d’octubre. “La meva història pot ajudar els pacients que pateixen la malaltia; hi ha molts experts que n’han parlat però faltava la visió de la família”, afegeix.

La Maria va patir anorèxia restrictiva dels 12 als 16 anys i va haver d’estar ingressada en diverses ocasions per superar-la. “Arriba un moment que deixes d’ingerir res i acabes tenint pànic al menjar”, recorda. Són aquest tipus de sensacions, les més introspectives, les que ha volgut deixar escrites en el seu llibre fins a confessar, amb tota lucidesa, que per portar la malaltia a l’extrem “vaig estar a punt de matar-me”. “El moment clau és quan decideixes ser capaç de valorar si el que vols és malviure tota la vida o viure sabent que hauràs de fer un esforç i patir per menjar; havia de començar a alimentar-me per poder-ho reflexionar i començar el treball psicològic”, confessa. Insisteix que es tracta d’un relat que desgrana, al cap i a la fi, una lectura positiva de la vida. I per això acaba escrivint en el seu llibre: “L’anorèxia gairebé em va treure la vida, però alhora, m’ha permès de retornar-hi per fer-me molt més forta. Això és l’únic que li he d’agrair”.

El llibre, editat per l’Editorial Pòrtic i del qual cedeix part dels beneficis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, és a les llibreries des de la setmana passada i la presentació es va fer aquest dijous a la llibreria Badallibres de Cardedeu.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.