Precisament, va ser en aquesta escola londinenca on es va generar l’exposició, que es va estrenar a la capital britànica i que després es va poder veure a Madrid, i on es mostra el procés de treball al taller a partir dels procediments principals de fabricació com l’extrusió, el collage, el premsat i el rotatiu. “Estic molt content d’ensenyar tants anys de feina a Granollers”, va dir Toni Cumella en l’acte d’inauguració dijous al vespre, que va omplir la sala. “Potser el dia a dia no et fa adonar del que fas, però quan ho veus tot junt, potser sí que penses que potser fas alguna cosa”.
Cumella, tercera generació que es fa càrrec del taller, sempre ha tingut clar que la ceràmica havia d’entrar a les universitats d’arquitectura. Per això ja ha fet col·laboracions en diversos centres universitaris, i també en escoles d’arquitectura del país. La relació amb l’escola de Londres va començar fa uns sis anys amb un centre d’interès molt clar, el mercat de Santa Caterina, de l’arquitecte Enric Miralles i Bendetta Tagliabue, en el qual va col·laborar Cumella amb la peculiar coberta de peces de ceràmica de colors. Professors i alumnes de l’escola, interessats per l’obra de Miralles, van visitar Ceràmica Cumella i a partir d’aquí van començar una sèrie de tallers amb alumnes a Granollers.
Precisament, la inauguració de l’exposició va coincidir amb la visita d’un grup d’11 alumnes i de professors. El director del programa Visiting School de l’AA, Christopher Pierce, fascinat pel treball del taller i per la família Cumella –“des del dia que els vaig conèixer són una inspiració per a mi”– va destacar la importància que tenia per als alumnes poder treballar uns dies al costat de Toni Cumella. “L’Architectural Association va ser creada fa 170 anys per unes persones que, en aquell moment, eren rebels. Fins ara, l’escola s’ha caracteritzat per l’experimentació i la rebel·lió. I aquest mateix esperit l’hem trobat amb en Toni”, va explicar Pierce. “Aquesta exposició, que fa 18 mesos es va poder veure a l’escola, no només va exercir una gran influència sobre el nostre grup d’estudiants, sinó sobre tota l’escola”, va afegir.
Pierce va comparar la feina dels estudiants a l’escola londinenca, “acostumats a treballar davant l’ordinador”, amb la que fan al taller. “A Londres ho fem tot més ràpid, però a Granollers tot va amb més lentitud. Quan li demanem al Toni quan falta perquè un motlle estigui preparat, diu que no en té ni idea. La ceràmica és un material extraordinari, però és lentíssim. Aquesta és l’experiència que obtens al taller, aprens una manera de treballar que no té res a veure a seure davant una màquina i fer un disseny. Fa tres dies que som a Granollers i necessitaríem tres mesos”.
Pierce també es va fer ressò d’unes paraules que sempre diu Cumella, sobre que la ceràmica és el material extraordinari del segle XXI, i que la seva relació amb l’arquitectura està començant tot just ara. La mostra “Shaping ideas” n’és un bon exemple.
{{ comment.text }}