Amb una extraordinària tasca defensiva i joc ben efectiu en atac -on sobresortirien Antonio García i Grundsten com a màxims anotadors- els vallesans controlaren el partit a manca de deu minuts pel descans, on s’arribaria amb un ajustat 13-14. A la represa, malgrat els intents de reacció castellana, el Granollers mantindria intactes les seves prestacions, sempre dos o tres gols amunt, fins entrar al darrer quart d’hora amb un 18-20 al lluminós. El Valladolid, minvat en moments importants per les exclusions i sense capacitat de creació, esdevindria una ombra de sí mateix on només alguna acció individual de Bilbija o Cutura podria mantenir-lo amb opcions (19-21). Nikcevic, amb el decissiu 19-22 a quaranta segons de la fi, tancaria el matx i certificaria un brillant triomf que permet als de Cadenas accedir a la quarta plaça, i imbatut com els grans favorits.
Tal i com era d’esperar, la igualtat fou el denominador comú del matx durant els primers deu minuts. Ni Cuatro Rayas ni Granollers volien arriscar abans d’hora i el joc otorgaria un clar predomini defensiu, amb massa tacticisme i jugades elaborades. Després d’una successió d’empats a dos (min.3) i a cinc (min.5), l’equip de Cadenas prendria la iniciativa enfront d’un rival nerviós i atabalat davant Ohlander. Camí de l’equador del primer període, i després d’un 7-6 pels del Pisuerga, esclataria la primera onada catalana amb un parcial d’1-4 en tres minuts, on emergiria un demolidor Antonio García. Tres dianes seves farien emmudir el pavelló Huerta del Rey, amb l’electrònic lluint un 10-13.
El Granollers tractaria d’aprofitar-se de la inseguretat del Valladolid, que depenia en excès dels recursos de Davor Cutura com a únic referent vàlid en atac. La tensió emocional dels de Juan Carlos Pastor després de l’exclusió a Nenadic i la pressió als dos minuts previs al descans –amb un 2-0 de Tvedten i Gurbindo- equilibraria de nou el partit (12-13), encara que tothom hagués vist clar que només hi havia un equip sólid al parquet, el Granollers. Al descans, 13-14 amb tot pendent de la represa.
L’escenari no canviaria de forma rellevant a la segona part. D’entrada, la fulgurant sortida del Valladolid no tindria efectes secundaris greus pels homes de Cadenas, malgrat no anotar en cinc minuts i encaixar un parcial de 3-1, que deixava el global 16-15. Aquest seria l’últim avantatge favorable del partit pel Valladolid. Els de Pastor lliurarien el control a un Granollers metòdic, que es limitaria a administrar amb criteri cada pilota per tal d’assegurar el seu marge favorable, ja de dos gols (min.40) amb Grundsten i Resina superant Svensson. Sense connexió ofensiva, el Valladolid mirava amb impotència el rellotge sense poder eixugar distàncies, mentre els de Cadenas ampliaven a tres la diferència mitjançant Campos (17-20, min.42).
Al quart d’hora final, les imprecissions defensives condemnarien el Valladolid davant un Granollers que cada cop era més conscient de la seva superioritat. Els de Cadenas tenien el partit a la butxaca, encara que una lleu reacció local -que fou un simple miratge- semblés complicar el partit després del 23-24 de Bilbija. La resposta vallesana seria ferma amb un 0-2 de Grundsten i Pujol, per encarar els darrers minuts amb garanties (23-26). La recta final, més oberta, depararia un intercanvi de gols beneficiós pel Granollers, que gaudiria de la seva màxima (quatre amunt, 25-29 a tres minuts de la fi).
Tot de cara, ni tan sols un temps mort final de Pastor podria evitar el tercer triomf d’un Granollers que sense patir, ja és quart i supera en average al seu rival d’aquest dissabte.
{{ comment.text }}