Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Crònica del viatge del BM Granollers a Gummersbach (1)

Donant exemple, sí senyor: cap a 3/4 de 6 del matí, un quart d’hora abans de sortir, l’entrenador del Fraikin, Llorenç Rueda arribava el primer de tots al Palau d’Esports. Pocs minuts més tard, ho feia l’exporter professional Jaume Fort, de Cardedeu. Increïblement, cap dels dos feia cara de son.

  • El 9 Nou
  • 21/05/2010 | 17:30

Quan el rellotge s’encaminava decidit cap a les 6, i ben bé com si s’haguessin estat esperant darrere les cantonades, van començar a aparèixer cotxes que aparcaven i en sortien siuetes altes i fosques, carregades de maletes. “Si en Davor [Cutura] ha arribat dels primers, vol dir que tothom arribarà puntual”, diu Rueda, en broma. A banda de l’equip, el cos tècnic i la premsa local, arriben el president José Luis Caña (amb el seu fill), el directiu Josep M. Catot (amb la seva dona i el seu fill) i, com a únics representants de la massa social del club, dos socis veterans: Joan Garriga (president del Casino de Granollers i exdirectiu del club) i Miquel Morell, un amic seu. Les dones i nòvies dels jugadors viatjaran entre avui divendres a la tarda i demà.

Ja som tots a l’autocar. Tots? No. Falta l’extrem Moisès Blanxart, que és rebut amb una sonora (i còmica) esbroncada general. Res millor per començar el dia. El viatge en autocar fins a l’aeroport del Prat és diferent (m’explica posteriorment un dels capitans, Raúl Campos) d’habitualment. “Normalment, quan marxem a aquestes hores, arribem a l’autocar i ens posem a dormir, però avui és especial”, diu. Campos es refereix a l’animació de l’equip, gens pròpia de la cruel matinada que s’han hagut de pegar els jugadors per ser a les 6 del matí al Palau. Hi ha una excitació especial, en aquest grup de jugadors; ha estat en l’aire durant tota la setmana d’entrenaments, i no és estrany: no es juga una final de Recopa d’Europa cada dia, i tots en són conscients. “Per mi, és el partit més important que he jugat mai”, confessarà més tard el porter Manel Pérez.

Arribem a la terminal B del Prat i (a servidor de vostès no li havia passat mai), no fem gens de cua al mostrador de facturació. Algun avantatge havia de tenir aixecar-se del llit a les 4.45h. Ja a la zona d’embarcament, qui més qui menys es pren un cafetó i, entre els jugadors, tenen bastant d’èxit els sandvitxos de pa de motlle, tallats en forma de triangle i empaquetats amb plàstic; d’altra banda, hi ha poques més alternatives a la brioixeria industrial, en aquest bar.

Els suecs (Apelgren, Grundsten i Ohlander) seuen junts a la zona d’espera de la porta d’embarcament i aprofiten per parlar en suec. Com l’equip en general, mostren una calma que evidencia que estan tips de fer aquestes coses; per exemple, quan comença l’embarcament, no tenen aquell típic tic turista d’aixecar-se de seguida a agafar lloc a la cua. Conscients que els seients estan numerats i que cap atac de pressa ho alterarà, s’esperen fins que entra tothom i després, tranquil·lament, s’aixequen i ocupen els seus seients en l’avió que els conduïrà cap a Alemanya.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.