-Què li sembla el lloc on es jugarà la final?
A mi tots els pavellons m’agraden. El lloc és el de menys: l’important és el què. Com que és una final, podria ser aquí o al mig de l’autopista, i seria fantàstic. Ara sembla molt fred però demà això serà una olla a pressió i hi haurà un ambient d’handbol brutal.
-Però pel carrer no es respira gaire res. Els deceb, això?
No, però sí que em sorpren. Al migdia he anat a fer un passeig pel mig del poble i sí que he vist quatre o cinc cartells, però parlen només de la Bundesliga. Igualment, sé que aquest pavelló s’omple sempre.
-Què han fet en aquesta última sessió preparatòria?
Hem fet una mica de repàs de coses que havíem treballat durant la setmana, alguna situació de superioritat i inferioritat que no havíem posat en pràctica,…la intenció era conèixer una mica la pista, suar una mica i poca cosa més. Normalment, els dies abans dels partits l’entrenament no pot ser de gaire intensitat ni podem treballar res de nou. Tot el que no hem treballat, ja no pot entrar.
-Quines sensacions li transmet el seu equip?
La sensació fonamental és que estan molt posats i que tenen moltíssima il·lusió, i estic convençut que lluitaran a mort pel partit. Després ja veurem el joc com ens porta. Però l’equip està molt madur i molt ficat en un bon partit.
-Aquestes finals seran els seus dos últims partits al capdavant del BM Granollers, almenys en aquesta etapa. Com van les sensacions, per dins?
Hi ha moments en què hi penso, però quan estic passejant o quan estic a l’habitació veient la tele, però no quan estic analitzant un vídeo o quan estem entrenant; entre d’altres coses perquè penso que és prou important el que hi ha com per no perdre el temps pensant en mi i ajudar l’equip tot el que pugui. Probablement aquesta sensació la tingui quan s’acabi el partit o un cop comenci a pensar, després de dijous, en el què hem fet. Intento no pensar gaire perquè em desconcentraria del que realment haig de fer.
-D’aquests pocs moments en què pensa en el seu futur immediat, quina és la part confessable? Trobarà a faltar tot això?
Segur que ho trobaré a faltar perquè ser a la pista, el contacte amb els jugadors, els viatges, etc, generen una relació quasi de família que segur que es troba a faltar; d’altra banda, em retrobaré amb la meva família, que bona falta em fa, també.
-És el comiat somniat? Ha portat l’equip a una final europea…
Això està molt bé, però el comiat somniat és guanyar-la. Està molt bé arribar-hi, és prou important i espero que, independentment del resultat, la gent de dins i fora del club sàpiga valorar el que ha fet aquest equip. Però un cop hi hem arribat, la il·lusió està claríssim que és guanyar.
-Se n’anirà amb la sensació d’haver fet una bona feina en aquests dos anys i mig?
Sí. Me’n vaig pensant que hem aconseguit, primer de tot, formar un grup de treball brutal, i ara parlo del cos tècnic: amb el Toni Garcia som amics de tota la vida i sabia que funcionaria, però hem aconseguit que el preparador físic (que és nou d’aquest any) sembli que porti 20 anys treballant amb nosaltres, i el mateix amb l’Erola i el Buixa, que és el nostre pare confessor.
Del que més orgullós estic és haver aconseguit aquest grup i haver treballat molt, i molt bé. I a l’equip i al club en general jo crec que hem aconseguit donar-li un esperit competitiu i d’ambició que espero que en algun moment algú pugui valorar realment com és. Quan hom acaba una feina s’ha de valorar d’on veníem i on som ara: l’equip ha canviat i, d’agafar-lo en situació de lluitar pel descens i deixar-lo jugant una final europea, penso que és un recorregut prou important.
{{ comment.text }}