laura pous va estar a un sol punt de protagonitzar una autèntica proesa, la matinada de dijous a divendres. La tennista de Granollers va tenir fins a tres pilotes de partit davant Venus Williams, número 5 del món i cap de sèrie número 1 de l’Obert de Mèxic, a Acapulco. Pous, que havia arribat als quarts de final davant la sorpresa general (el nivell del torneig és molt superior als que sol jugar la vallesana), va guanyar el primer set (4/6), va perdre el segon (6/3) i va posar-se amb 5-1 en el tercer; en el sisè i definitiu joc, laura pous (260a del rànquing mundial) va posar contra les cordes una llegenda viva del tennis femení com Venus Williams amb un 0-40: un punt més, i hauria protagonitzat una gesta. Però no hi va haver miracle.
Williams va guanyar els tres match balls en contra, va guanyar el joc (5-2) i, davant una laura pous moralment molt tocada, la nord-americana va imposar la seva superioritat i veterania per guanyar el set per 7/5. Dues hores i 19 minuts li va costar a Venus Williams derrotar una Pous que havia jugat amb un aparatós embenat al genoll dret, on tenia molèsties, juntament amb el turmell esquerre.
Tot i la derrota, la granollerina es va posar en boca de tothom.
“Al primer set vaig jugar bastant bé. Em vaig sorprendre a mi mateixa perquè no vaig entrar gens nerviosa tot i jugar a la pista central, que estava bastant plena, i contra la Venus, que és un dels meus ídols”, ha explicat laura pous a EL 9 NOU. “Al segon set vaig començar a fallar més restos; ella saca molt fort i va augmentar el percentatge de primers serveis, i s’ha de dir que ella també estava més tranquil·la i atacava més”, comenta la granollerina, que explica el dramàtic desenllaç del partit. “Al tercer set vam començar molt igualades, ja jugant de tu a tu a un nivell similar. S’ha de dir que jo, sobre terra, em sento molt bé, sé jugar amb pes i traient les jugadores fora de la pista amb la rosca que dono a la bola; la Venus és jugadora de pista ràpida i jo intentava portar-la al meu terreny jugant-li alt i endurint molt els punts, i ella atacava jugant més recte. Moltes vegades cometia errors de precipitació i d’altres, jo li guanyava la iniciativa. Em vaig posar 5-1 i tota la graderia cridava Laura! Laura!; se’m posava la pell de gallina, va ser impressionant. A partir d’allà em vaig relaxar un pèl i vaig deixar de fer tot el que estava fent: vaig esperar la victòria enlloc d’anar-la a buscar, i aquest va ser el primer error. Em vaig desconcentrar i, mentrestant, la Venus estava endolladíssima: m’arribava a tot i cada cop em costava més fer-li punts guanyadors. En el 5-3 vaig tenir 30-0 a favor meu però em va faltar convicció i creure en mi. Jo m’anava fent petita i ella gran. El joc del 5-5 va ser duríssim: vaig tenir dues avantatges i les vaig desaprofitar. En aquests moments és quan es nota el bagatge dels grans jugadors”, considera.
Tot i la derrota, laura pous treu conclusions positives. “Cada vegada em conec millor com a jugadora i sé quins punts haig de treballar cada dia”, diu.
{{ comment.text }}