Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Oriol Brutau: ““Un club esportiu ha d’oferir quelcom més que esport”

A l’hora de plantejar-se un canvi de model, els clubs han de pensar més enllà de l’activitat purament esportiva. És l’opinió de l’expert en màrqueting Oriol Brutau, que creu que bona part del futur dels clubs esportius locals passa per convertir-se en centres de serveis.

  • El 9 Nou
  • 05/03/2013 | 11:29
  • 0

El model dels clubs està obsolet?

Un club ha de ser com un telèfon mòbil dels actuals: avui, els telèfons fan de tot i, a més a més, truquen. Possiblement, el concepte que fins ara teníem d’un club ja no té interès.

Pertànyer a un club ja no desperta interès?

Quan tinc molts clients que vénen i paguen la quota i volen consumir, estic més pendent de donar servei que de com el formulo. Llavors, quan baixa la demanda –com passa ara– com que no he dissenyat el servei, no tinc res per oferir.

Per on es comença?

Primer s’ha d’escoltar i saber què vol l’usuari. Avui la gent va a un club per tres coses: desconnectar, fer xarxa i viure experiències gratificants en comunitat; i els clubs li continuen donant una pilota, una porteria i unes hores d’entrenament. Què impedeix a un club com el CF Caldes –per posar un exemple qualsevol– organitzar una sortida d’esquí de diumenge? O oferir paquets termals, en conveni amb els balnearis? O endur-se els socis a un cicle de cinema esportiu? Si la gent vol viure esport i experiències en comunitat, per què m’he de limitar al futbol? El futbol és el telèfon que només truca. Ep! i tots aquests serveis amb tarifa plana, eh?

Què vol dir?

Que tot això podria entrar en la quota. El disseny del preu és molt important.

Posi un exemple d’èxit

El centre Ekke, a Lleida: allà diuen que si no ets de l’Ekke no és de Lleida. Un gimnàs ha estat capaç d’aglutinar l’activitat social local: la calçotada que organitza anualment és un referent. Una calçotada!

Els clubs no innoven?

Els clubs locals no només no han viscut el procés d’innovació sinó que no saben què és. No es conceben a ells mateixos com a producte i així costa molt innovar en serveis.

Els clubs s’han de convertir en centres socials?

Sí, però organitzadament. No ens hem de refiar de l’espontaneïtat: a la gent ens agrada que ens organitzin i ens dirigeixin. Amb relació a la demanda.

Com ho pot fer un club per fomentar la identificació de la seva població?

Un club té un avantatge fonamental sobre qualsevol altre producte que jo conegui: hi ha afiliació. És el terme més proper a la fidelitat. Aquest actiu no té preu, i mentre només ens preocupem de cobrar-los la quota, no els preguntem què esperen de nosaltres.

Cap on hauria d’evolucionar el concepte de club?

Imaginem-nos un club de conductors, per exemple, el RACC: té una massa crítica que paga una quota i té un carnet (el carnet és molt important: les persones necessitem objectes, referències físiques); els podem facilitar vehicles de substitució, els puc portar de viatge, els puc anar a buscar a la muntanya en helicòpter si es perden, etc.: si necessiten aquests serveis me’ls poden demanar a mi en lloc d’altres empreses. Llavors, deixo de ser només un club de conductors per convertir-me, a més a més, en un club de serveis per al meu client. Avui dia, en els clubs esportius locals, més enllà del recinte no passa res.

Les aliances entre clubs són una fórmula vàlida?

Les aliances des del punt de vista de la cooperació són fonamentals avui, perquè necessitem fer complexa l’oferta. Seguint l’exemple d’abans, el CF Caldes es pot aliar amb el CB Caldes i donar un servei d’activitat física i educació multiesportiva. L’esport, com a tal, és la consciència transversal d’una conducta: què impedeix que jo pugui complementar la meva activitat amb una altra d’un altre esport?

Per què no s’ha imposat, aquesta evolució?

Els clubs esportius no han tingut mai aquesta necessitat i ara estan a les beceroles de tot això; és bastant una qüestió cultural. A tots aquests clubs hi ha un director esportiu, però no hi ha director de màrqueting; a tots els clubs alemanys d’handbol n’hi ha. Què costaria, per exemple, que mentre els nanos entrenen, el club munti un taller de pilates per les mares? Cal que s’engresquin, que acabin tenint el grup de Whatsapp Mares pilates CF Caldes… Tot això un director esportiu o un president, no ho pot fer.

La paraula clau és comunitat, doncs?

Necessitem compartir: som éssers socials. I mentre hi hagi persones, hi ha necessitat de fer relació. Un club esportiu ha d’oferir quelcom més que esport: si no, no tindrà prou clientela. Si és un centre de serveis que genera comunitat, tindrà clients de sobra.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't