La cursa va ser un monòleg de Márquez, que va confirmar el domini que havia apuntat durant tot el cap de setmana. El de Cervera va sortir de la pole i, des del primer moment, va destacar-se al capdavant de la cursa i es va dedicar a anar eixamplant la diferència amb els perseguidors (una diferència que va acabar essent de més de 4,6 segons).
Amb la victòria de Márquez fora de discussió, l’emoció i l’incògnita estava en la lluita pel segon i tercer lloc. Aquesta lluita va tenir tres protagonistes durant tota la cursa: Pol Espargaró, Bradley Smith i Nico Terol. El constant intercanvi d’avançaments entre els tres pilots va pemetre Marc Márquez anar eixamplant el seu avantatge. Aquest grup perseguidor marcava un ritme impossible de seguir per la resta de pilots: el cinquè classificat va arribar a anar a 25 segons.
A l’última volta, Pol Espargaró (que anava quart) es va posar de seguida tercer i, en un espectacular avançament al revolt Repsol, es va posar segon. Uns instants després, es va arribar a tocar amb Nico Terol que l’intentava avançar, però va conservar la segona posició. A pocs revolts del final, van passar dues coses pràcticament a l’unisò: Bradley Smith va recuperar la segona posició i Nico Terol va patir una caiguda. Això deixava el camí aplanat pel tercer lloc d’Espargaró, que no va arriscar-se a atacar Smith per assegurar uns punts que el situen segon del mundial de 125cc, a un sol punt del nou líder, Marc Márquez.
{{ comment.text }}