Quan va començar a sentir que s’acostava el moment de plegar?
M’ho havia plantejat en anteriors temporades. El primer cop, quan vam baixar a Lliga Catalana, però vaig pensar que no em mereixia plegar jugant a aquesta categoria; i llavors, quan vam pujar a Divisió d’Honor Plata, volia gaudir d’una categoria on tota la vida havia somniat jugar. Al final de la temporada, no sé per què, vaig intuir que era el moment: havia tingut un bon any, havia aportat bastants minuts a l’equip, havíem aconseguit mantenir la categoria, em trobava bé, sense lesions que m’obliguessin a plegar. Em va costar prendre la decisió, però ho vaig fer.
Quan va plegar li van fer un homenatge molt emotiu…
Vaig sentir que la gent m’aprecia. Però potser és ara, en la meva nova feina de director esportiu, quan noto més aquesta estima, perquè estic més en contacte diari amb els pares, els jugadors joves, etc. Em sento part del BM La Roca, senzillament.
Enyora la pista?
Una mica. Sobretot quan vinc a veure els partits del primer equip. Amb tot, durant l’etapa de jugador he renunciat a moltes coses per jugar a handbol, i ara em ve de gust viure-les. Però vaja, ho porto millor del que em pensava.
Tornarà a entrenar algun equip?
Ara mateix no ho contemplo, tot i que m’agrada molt. D’entrada volia descansar d’handbol un any, però la junta em va proposar la direcció esportiva. Com que tenia clar que el BM la Roca i l’handbol és la meva vida i que volia ajudar, vaig acceptar. M’ho he agafat com un repte personal i crec que aquesta tasca era necessària.
Com s’ha trobat l’entitat i què voldria canviar?
El més important és trobar una línia de club i fer entendre als entrenadors i equips que no només treballem a curt termini per aconseguir els èxits de cada equip. El BM la Roca ha crescut molt sobretot en el nivell dels entrenadors, i això ha fet créixer el nivell dels equips. Però aquests últims anys jo veia que cada equip anava a la seva i faltava una visió més general de club. Estic incidint bastant en això, aquest és el meu repte. I pel que fa als dos equips de Plata, l’objectiu no ha de ser només mantenir la categoria sinó fer-ho amb un nucli important de jugadors del planter.
El doble descens de 2012 i el posterior doble ascens a Divisió d’Honor Plata han estat el pitjor i millor moment de la seva carrera esportiva?
Aquell descens va ser un dels pitjors segur. Era una cosa que anhelàvem des de feia força temps perquè érem un dels equips potents de la Primera Estatal i un dia ho aconsegueixes i el premi resulta ser baixar, no una, sinó dues categories de cop.
Com es va viure aquella notícia al vestidor?
Va ser un cop molt dur. La veritat és que no ens ho crèiem perquè aquestes coses se solen arreglar als despatxos. Ho vam haver d’assimilar. Primer vam pensar que l’equip quedaria desert, però la directiva ens va reunir per demanar-nos compromís per deixar l’equip a la categoria que es mereixia. Érem la majoria bastant veterans.
Com s’ho van fer per motivar-se?
Ens plantejàvem reptes com guanyar tots els partits, cosa que vam fer, incloses les fases. Però va ser difícil perquè el nivell competitiu, el trobàvem a faltar.
I el millor moment, l’ascens?
Sí, sense dubte. A més, el vam aconseguir al Quijote Arena, un pavelló increïble. Va ser realment especial.
Per fer possible el retorn a la Divisió de Plata hi ha hagut una gran mobilització cívica al voltant de l’equip…
La veritat és que sí. Amb el descens em vaig adonar de com estava el poble amb l’equip; molta gent preocupada, que ens deia que no podia ser. Jo ja fia molt de temps que era a Primera Estatal però trobava a faltar aquell punt de xup-xup al carrer que només et pot donar el fet de portar a la Roca equips com el Valladolid o el Bidasoa. I és molt gratificant veure com la gent es deixa hores buscant diners per ajudar el club i mantenir això. Perquè al BM La Roca no hem de perdre mai aquesta essència d’equip de poble,
L’ascens ha augmentat la popularitat de l’handbol a la Roca?
S’ha fet un salt endavant. A més, hem impulsat la graderia jove, i està essent més fàcil. De tota manera, acabar d’endollar el poble continua essent un dels reptes, igual que fer que els nens i nenes de la base s’acabin d’identificar amb el primer equip i el club.
Li ha quedat alguna cosa per fer, com a jugador?
Mai no m’he plantejat reptes esportius més enllà del BM La Roca. El que sí que em fa una mica d’enveja sana és no haver competit a més nivell en les categories base, haver jugat Campionats d’Espanya, etc., com fan els equips del club ara. Per la resta, estic més que satisfet amb la meva carrera esportiva.
{{ comment.text }}