Com que les seves companyes no són aquí aquests dies, vostè les representarà com a Vallesanes de l’Any 2013. Què li ha semblat assolir aquest premi?
Estic molt contenta i la veritat és que per res haguéssim pensat que sortiríem escollides. No ens ho esperàvem. Hi havia molta gent amb molts mèrits i ben merescuts.
Per qui hauria votat vostè?
Potser a la senyora Lluïsa Oller, dels Vivers de Bell-lloc, de Cardedeu… Però crec que tots els finalistes i tots els nominats havien fet molt.
L’any 2013 va ser el millor de la seva carrera esportiva?
Jo ja portava un any entrenant al CAR (Centre d’Alt Rendiment), però el 2013 va ser quan vaig debutar amb la selecció absoluta. I a sobre, competint a Barcelona i aconseguint tres medalles de plata!
Vostè és molt jove encara, té 19 anys. Però potser ja sap si encarrilarà la seva vida cap a aquest esport o cap a una altra banda…
Ara mateix, la prioritat és la sincro. Però quan acabi la carrera esportiva, que dura fins als trenta anys com a màxim, acabaria la carrera que estudio, si és que encara no l’he acabada.
Què estudia?
Estudio Biomedicina, però agafo mitjos cursos perquè no tinc prou hores per dedicar-m’hi. Allà al CAR entrenem unes deu hores diàries de dilluns a dissabte i quan arribo vaig a classes particulars. Ara m’arriben els exàmens…
Com s’ho fa per compaginar-ho amb els estudis?
És molt complicat. Per això, miraré de fer tres assignatures ara i la resta del primer curs l’any que ve. El problema afegit són les pràctiques, que són obligatòries!
Com és un dia de feina a la seva vida?
Em llevo a 3/4 de 7, agafem el cotxe amb la Cristina i a les 8 del matí entrem al CAR. I comencem a entrenar.
Què fan?
De 8 a 2/4 de 10 fem preparació física: gimnàstica, peses, acrobàcies. De 2/4 d’11 a 2 anem a l’aigua.
Dinen, suposo…
Sí, dinem de 2 a 4, i tornem a l’aigua fins a les 7 o 2/4 de 8 del vespre.
Estar a l’aigua què vol dir? Perquè diria que deu ser esgotador…
Uf… Vol dir fer escalfaments d’una hora amb peses lligades als turmells o als canells. Després preparar rutines que van variant segons el dia…
Uf…
I quatre dies a la setmana fem exercicis físics dins l’aigua i repeticions de les coreografies. Cap a les 8 arribo a Granollers, però encara he d’anar a classe… Acabo rendida!
Què és més important en la seva preparació: les hores o el treball en equip?
Que totes ens assemblem i ens coordinem exactament en els moviments. Passem moltes hores de molts dies fent el mateix per aconseguir anar perfectament igualades. Treball en equip, sobretot això.
Que pesa més: la tècnica o l’estètica?
Molta tècnica però també que sigui original i que llueixi visualment.
Ha vist la pel·lícula Escuela de sirenas?
Sí, sí. De fet l’Esther Williams va ser la inventora de la sincro. Però des d’aquell any 1944 fins ara, la sincro ha evolucionat molt.
Com es va aficionar a la sincro?
La meva germana va començar i jo sempre pensava que m’agradaria fer-ne. I m’hi vaig posar.
Les nenes petites que practiquen sincro són una mica màrtirs?
És així. La sincro demana moltes hores des de petita. I si t’hi apuntes i comences a competir, has de treballar com més millor i sempre amb molta disciplina.
I molt esforç!
Sempre amb molt esforç, molt! Has de ser soferta des del primer dia i mai no queixar-te de res, tot i que saps que per aconseguir la recompensa ho passaràs malament. Has de tenir molta força psicològica per aguantar!
{{ comment.text }}