Soc de les que creu que l’any que comença sempre serà un bon any, quan comença, i que sempre mira de recordar-ne les coses bones quan acaba

A aquestes alçades de l’any toca fer balanç. Molt típic, ho sé. I toca fer promeses i llistes de bones intencions per al futur. Encara més típic. Hi ha coses típiques, però, que les faig, any rere any, que a típica, no em guanya ningú, sembla. M’agrada fer cagar el tió amb els fills i fillastres la tarda del 24 i que l’última cagada sigui de xocolates i torrons, com feia la meva àvia quan jo era petita i quan ella era petita també. I…