Estimada Aina
Filla: Són dies tristos… però tu recorda sempre que pots arribar allà on vulguis. Que el límit el marques tu. Veuràs que el món, a vegades, et dirà que tot això que t’acaba de dir la teva mare no és cert, però recorda que les mares sempre tenim raó i que el món sovint s’equivoca –només cal mirar el panorama actual, filla…–, així que tu ni cas: tu endavant. El món creu que les dones som menys, que som cossos, que som objectes, que servim…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't